Què té contra les dones, que sempre vol fer-les treballar?

Al contrari, intento que totes les dones ens unim per fer més força. I més en aquests moments, que és tan important tenir presència online. Amb Gironazon volem sumar esforços i, a més, minimitzar costos.

En què es diferencia una empresa liderada per homes d'una per dones?

Empresarialment no hi ha cap diferència. A l'hora de gestionar, potser la dona hi posa més emoció, més empatia.

O sigui que homes i dones són diferents?

No som diferents, tenim formes diferents de funcionar, cosa que no significa que siguem millors ni pitjors.

Gironazon va néixer durant el confinament. Molta gent el va aprofitar per fer coses, tinc observat.

Malgrat el caos que va suposar el confinament, perquè de cop i volta es van haver de tancar empreses i deixar de tenir ingressos, va significar temps per pensar.

L'any 2020 encara van trobar empreses sense presència online?

És que presència online no és només tenir una web, sinó que aquesta estigui activa, que interactuïs amb els clients... Tot això vol dir temps i diners, i vol dir també tenir algú que s'hi dediqui si el dia a dia no t'ho permet. Que no ho permet.

S'ha gestionat bé, la pandèmia?

No. Ens va agafar per sorpresa i la decisió de tancar-ho tot va ser molt dràstica. Aturar l'economia tal com es va fer, no ha beneficiat ningú. Al contrari, aixecar això costarà molt, perquè la por no és un bon company.

I la por continua aquí.

Ens estan gestionant més per la por que pel control. Tots hem de ser cursos, però ha de ser un tema personal, com de fet ho és malgrat les restriccions. Mai s'havia d'aturar l'economia com es va aturar. Va ser il·lògic, l'activitat podia seguir amb mesures de seguretat, com es fa ara. Si el virus estava aquí, pel fet d'estar-nos tres mesos tancats a casa, no es moriria.

Continua havent-hi desigualtats entre homes i dones?

La desigualtat existeix, per això encara reivindiquem que no hi hagi diferències salarials. En el tema de la conciliació, hem avançat bastant, tot i que ja hauríem d'estar-hi tant com altres països europeus.

Em pensava que això se solucionava dient «tots i totes», i avall.

Està bé la reafirmació en l'àmbit lingüístic, però jo quan visualitzo el món empresarial veig el conjunt, tots som persones. De diferent gènere, però persones.

Vostè és feminista?

Jo soc una empresària que vol tirar endavant. No em considero feminista, sinó una lluitadora, una dona que creu en les persones. Crec en la dona, crec que efectivament ens havíem de posicionar, per això fa 25 anys que existeix l'Associació Gironina d'Empresàries. Però tot això, per mi, no és un tema de feminisme. Tinc molt clar que les persones són vàlides, siguin homes o dones, però que tots hem de tenir la mateixa cabuda. És de ximples, diferenciar-nos contínuament.

La guerra de gèneres, tan actual.

No cal barallar-nos homes i dones, tots estem al mateix vaixell. Hem de remar junts. Òbviament l'Associació la forma un grup de dones amb empenta, i espero que cada cop sigui tot més fàcil perquè ja no hàgim de lluitar.

Així sigui.

Amb les quotes, per exemple, les dones no sabem si estem en un lloc per ser dones o perquè valem. Per quota ha de ser un 50% de dones? Quina quota? D'això res, que sigui per la vàlua.