Sense la festa inaugural d´anys anteriors per evitar concentracions humanes, l´Ajuntament de Girona ja ens ha obsequiat amb l´encesa de llums multicolors que s´han repartit arreu de la ciutat ocupant carrers, places i parcs urbans. Segons declaracions dels responsables polítics, en aquest desplegament de llum nadalenca havia de predominar el color groc almenys en un 80%, tot i que repartit de manera aleatòria entre els barris de la ciutat de tal manera que, en el còmput global, es pugui visualitzar la suposada flama ideològica dels que avui per avui manen a la plaça del Vi. No m´he entretingut a calcular si s´ha acomplert aquest percentatge però la meva impressió és que no s´hi ha arribat ni de bon tros, la qual cosa no és d´estranyar perquè d´un temps ençà la moda groguenca està de baixa empesa per un covid-19 que lògicament acapara tota l´atenció dels mortals.
Il·luminar els carrers és una demanda de les associacions de comerciants que sostenen que així s´incentiva el consum. Suposo que aital asseveració respon a estudis tècnics que ho avalen, però en qualsevol cas és evident que aquest any té més sentit que mai introduir elements externs que contribueixin a fer possible una campanya de Nadal que almenys s´acosti a la normalitat perduda de temporades anteriors. Justament, un estudi que ha elaborat una empresa externa per encàrrec del consistori gironí conclou que almenys un 20% dels comerços de la ciutat estan en perill de desaparèixer excepte que es faci el miracle del Nadal i el consum es dispari en aquestes entranyables dates. Tal com estan les coses, però, no és d´estranyar que el tancament definitiu de persianes s´acabi produint en molts dels casos ja que és evident que els majors ingressos no seran lineals sinó que dependrà del tipus de comerç i/o de servei que s´ofereixi a la ciutadania.
En aquest sentit, és positiva la campanya que ha endegat el consistori gironí: «Regala Girona. Dona vida al comerç i la restauració de la nostra ciutat», una manera de dinamitzar l´economia local mitjançant l´estímul d´un sentiment compartit de localisme patriòtic. Evidentment, això no significa una guerra al comerç electrònic perquè, com va dir l´alcaldessa, Marta Madrenas, aquest sistema ha arribat per quedar-se. Amb tot, perquè aquest desig acabi funcionant no només cal que els actors consumidors hi posin de la seva part gastant aquí sense necessitat de desplaçar-se a d´altres latituds, sinó que els beneficiaris d´aquest gest voluntari també entenguin la lògica d´un raonament generat per una situació dramàtica i facilitin propostes diverses i atractives que permetin una generosa obertura a aquest necessari mercat local en una simbiosi d´apropament d´interessos compartits bo i deixant enrere velles mentalitats de botiguer poruc.
Els llums de colors poden ajudar a incentivar el consum però penso que als comerciants, restauradors i empresaris de serveis també els agradaria veure il·luminats d´altres camins que serveixin per esclarir el rumb en aquesta travessa de la dissort viral com podrien ser, per exemple, facilitar l´agilització en els tràmits burocràtics que han de patir, excessivament lents i feixucs, o rebre suports econòmics que vagin més enllà d´una almoina (Calonge, per exemple, ha destinat 1,8 milions d´euros al sector de la restauració, gairebé igual que Girona!). També podria ser interessant la proposta d´instaurar una Àrea de Promoció Econòmica Urbana (APEU) que va llançar fa poc el regidor socialista Jordi Calvet a l´estil de les que funcionen amb èxit al Regne Unit. Un projecte de mirada llarga que, superant la conjuntura actual, aposti per unir esforços amb l´objectiu d´afrontar plegats la recuperació.
Mentrestant, però, caminarem entre bombetes de colors, amb el cor posat en el comerç local, que és a punt de tancar, i la ment ocupada en la millor vacuna, que ens ha de procurar el desitjat retorn a la normalitat perduda.
