ALeo Anglès, una catalana de 41 anys, li van diagnosticar càncer de mama el juliol de 2019, i quan el passat mes de març es va decretar l'estat d'alarma per la pandèmia de covid «va ser com reviure exactament el moment en què em van dir que tenia càncer», ha confessat en una conversa.
«En el moment de la diagnosi no estava preparada per al que hauria de viure i l'únic que et queda és la incertesa, com amb aquest virus», explica la dona, que és una de les més de 3.000 pacients que reben ajuda per part de l'Associació Contra el Càncer de Catalunya a Barcelona (AECC Barcelona).
A aquest càstig doble, patir les limitacions de la pandèmia i patir càncer, malaltia que la situa com a persona de màxim risc, s'hi afegeix que ella i la seva parella es dediquen al sector de l'hostaleria, un dels gremis més afectats per les restriccions de l'epidèmia de covid-19.
El president de l'AECC Barcelona, Laureano Molins, ha dit que les ajudes que l'associació presta, tant econòmiques com de suport emocional, «s'han vist duplicades en aquest període» per poder atendre persones com Leo.
Ús de la tecnologia
«A l'associació hem tingut la necessitat de fer ús de la tecnologia per donar suport a tots els pacients sense arriscar la seva salut», en al·lusió a les mesures que han permès fer assistències per videoconferències. A la primera onada, Leo Anglès ja va haver d'ajornar una cirurgia programada a causa de la saturació als hospitals per pacients covid-19, quan més de 1.500 van arribar a estar ocupant llits d'UCI, molts improvisats.
En aquesta segona onada, s'ha vist en la necessitat de treballar tot i no estar recomanat per la seva condició. «A causa de l'augment de despeses i els pocs ingressos que tenim, ja no et dic per als meus tractaments, sinó per al dia a dia, he hagut de treballar», relata.
La seva parella era cap de cuina d'un restaurant que a l'inici de la pandèmia va haver de posar els seus treballadors en situació de regulació temporal d'ocupació (ERTO), però que al cap de poc temps va haver de tancar ja que no va aguantar el període de confinament.
«En menys d'un any ens vam veure amb una mà davant i una altra darrere», confessa. A més, ella, poc temps abans de ser diagnosticada, va signar una baixa voluntària ja que tenien plans per anar-se'n a viure un temps a Filipines.
«La vida et canvia i ara, amb el coronavirus, si de per si ja som considerats pacients immunodeprimits, cal afegir els estralls psicològics de l'aïllament», sanglota la dona, que aprofita per agrair el suport de l'associació: «En el meu cas ha estat de gran ajuda recolzar-me en ells».
Tallers i esdeveniments
«A l'associació, a més de les ajudes que donem, organitzem alguns tallers i esdeveniments perquè tant els pacients com les seves famílies puguin entendre i conèixer a fons el seu patiment», diu Molins a propòsit de l'acte que duen a terme, l'«All Together Week», amb la qual busquen recaptar fons subhastant articles signats per jugadors i donats per artistes.
La dona afirma que per a ella apropar-se a l'AECC va ser un procés complicat perquè «moltes vegades et negues a rebre ajuda, penses que has de poder amb tot això tu sola, però li dic a la gent que pugui llegir això que no es negui el suport: és més fàcil si deixes que t'acompanyin».
