Dilluns passat complia cent anys la Clínica Dental Siqués, fundada a Girona per Martirià Siqués el 25 de gener de 1921. Va continuar-la el seu fill Pere Siqués Reig, i avui la porta el tercer de la nissaga i net del fundador, Pere Siqués Jofré

Un segle remenant les dents dels gironins. Les tenim millor o pitjor?

Home, en cent anys hem millorat molt! Ara la gent es cuida la boca i es fa revisions, abans només anaven al dentista quan tenien un problema. Ara hi ha prevenció. La gent cuida tot el cos.

Es rentava les dents, la gent?

Fins als anys 60-70 no es fan campanyes fomentant el raspallat de les dents. Si la gent es dutxava cada quinze dies, imagini què feia amb les dents, segurament glopejava una mica d'aigua de farigola i avall. I això que hi ha instruments d'higiene dental datats de l'època de l'antic Egipte. Com més culte és un poble, més cura té de la boca.

A quants gironins ha deixat amb la boca oberta la família Siqués?

Ha, ha, gironins i de fora de Girona. Jo personalment, suposo que entre 30.000 i 40.000. La família Siqués, calculo que entre 150.000 i 200.000. Abans no es donava hora, la gent feia cua a l'entrada de la consulta, i anar fent.

Una família enamorada de les dents.

El meu avi va morir al peu del canó. Visitava un pacient i es va trobar malament, va haver d'acabar la visita el meu pare. L'avi va anar a casa i va morir.

Fa més por la primera visita al dentista o la primera vegada que... ehem... noi coneix noia... ja sap.

(Riallada) Avui el dentista ja no hauria de fer por. I això altre tampoc, home, que més aviat és una alegria.

Soc el seu malson: mai no he anat al dentista.

El factor genètic té importància, com en totes les malalties. He trobat qui es neteja les dents cada dia i té càries, i la seva germana no ho fa mai i té la boca sana.

Amb molts com jo, tancaria?

Faria altres coses. Fa quaranta anys la principal necessitat de la gent era que se li tragués un queixal. Ara la necessitat és conservar. També blanquejaments, ortodòncies invisibles, implants... És a dir, rehabilitació.

Quan li presenten algú, li mira les dents?

Sempre (riu). És el primer que miro.

Què indiquen les dents d'algú?

Moltes coses. Si té cura o no del cos, ja que les dents són part del cos. Si té predisposició a tenir malalties de la boca...

Davant d'alguna boca oberta especialment desagradable, no ha pensat mai «tant de bo m'hagués fet ginecòleg?

No, perquè els dentistes volem donar salut, i una boca malalta és un repte.

A qui sap què hi ha a les boques, li costa més fer petons?

Crec que no. Però detectes algunes coses: si no es renta les dents, tampoc no es deu dutxar gaire (riu).

Déu encara dona pa a qui no té dents?

Crec que sí, perquè hi ha gent que mastega sense dents. Ara no és tan habitual, però hi havia gent sense ni una sola dent i deien «jo menjo de tot!». I els hi dèiem «doncs endavant, no cal que li arreglem res». Es tracta de recuperar la funció, i si ja la té, no cal posar-li dents.

Joe Biden du dentadura postissa?

Unes dents d'aquell color i mida només són possibles amb corones de ceràmica. Si no, és impossible, hi ha un desgast. Els americans tenen un concepte de l'estètica una mica... exagerat.

Fa una mica d'angúnia, sí.

És clar, són dents massa grosses i massa blanques. Aquí ens agrada tot més harmoniós.