Tan maco que és el «Patria o muerte».

A vegades a la gent li agrada que l'enganyin. El poble pot ser enganyat fins a cert punt, quan no té prou informació, però ara és molt fàcil saber què passa a Cuba, quan veus què fan els fills i nets dels Castro. El poble no pot fer res, i ells fan el que els dona la gana.

Què és la pàtria?

Per mi és Cuba, que és com una mare. La pàtria és allò que un estima, que adora. Jo pertanyo a la pàtria, com la pàtria em pertany a mi.

Un s'ha d'arribar a sacrificar, per la pàtria?

He, he, els cubans fa molts anys que ens sacrifiquem per la pàtria. Els que hi viuen, encara més. Des d'aquí, Miami, fem el que podem, perquè no tenim por. Allà és normal que en tinguin, hi ha molta repressió i és millor callar.

Alguns dels que participen en el vídeo viuen a Cuba. Ahir va ser arrestat unes hores en Maykel Osorbo.

Cada dia és més difícil, per ells, perquè fins ara «Patria y vida» era una cosa local i ara es coneix a tot el món.

L'ha sorprès el ressò que ha tingut?

Molt sorprès, però a la vegada sempre vaig tenir l'esperança que passés alguna cosa, per mínima que fos. No crec que això pari, s'ha tornat una cosa important, inclús per als polítics.

«Hasta la victoria siempre» tampoc no li fa el pes?

Totes aquestes frases de la vella escola avui són arcaiques. Què és la victòria? La frase s'atribueix al Che, que va acabar morint sol. Si al Govern Cubà li hagués interessat, l'haurien anat a salvar. Al final, el que hi va haver a Cuba mai va ser comunisme, eren màfies, i el Che era qui disparava el tret de gràcia als afusellats.

Però queda molt bé en pòsters i samarretes.

Aquest és el problema. Molts que compren el pòster del Che van a Cuba i es gasten els diners en nenes joves. A aquests els convé que Cuba continuï igual. Però els diners del turisme ni tan sols reverteixen en Cuba, o sigui que sacrifiquem la dignitat de les nostres noies per a res. Mentrestant, els governants tenen comptes a l'estranger.

El problema és que la revolució cubana cau simpàtica al món?

Potser sí, és un tema complicat. Jo tenia amics espanyols que van deixar de parlar-me per la meva postura crítica. Per què? En què els perjudicava a ells la meva opinió? És clar, un va de viatge a Cuba, el porten a Varadero i a visitar La Habana Vieja, i l'any vinent vol tornar. A més, allà tothom et tracta bé, fins i tot la gent que no té ni per menjar et somriurà. La gent s'ho passa bé, a Cuba. Amb «Patria y vida» volem contribuir a canviar una mica l'opinió pública mundial.

Serveix d'alguna cosa la música?

Més enllà de l'aspecte comercial, i de transmetre sentiments, hem aconseguit que ressorgís la música contestatària que es feia abans. Hi ha molts cubans que no volem més dictadures, que volem un país com els espanyols o els colombians. Nosaltres no només és que no puguem votar, és que no podem ni queixar-nos. Per això marxem.

I tornen?

Potser podríem entrar a Cuba, però no sé si en podríem sortir.

Ha rebut amenaces de resultes de «Patria y vida»?

No, les amenaces les rebia abans, d'alguna gent d'ultradreta que viu a Miami.

Curiosa paradoxa: marxa de Cuba i acaba amenaçat per la ultradreta.

Els músics cubans ens solíem preocupar més d'alimentar la família que tenim allà que de política. I l'exili de Miami era molt dur amb el nostre silenci.

Canviaran les coses amb Joe Biden?

No ho sé. Sempre he estat a favor d'aixecar el bloqueig, no ha servit de res, encara ha fet que el Govern cubà li pogués donar la culpa de la situació. Però ara penso que, si s'aixeca, la situació serà molt més dura per als dissidents, perquè en deixar de fer cues i tenir més béns, molts cubans defensarien amb més força el règim. Sigui com sigui, ens ha arribat que uns quants congressistes han mostrat interès en el que diem al vídeo.