Educar en llibertat no és un error?

És saber què necessites, quins són els teus límits i quines són les normes. També vol dir respectar els altres. Educar en llibertat és la solució al que ens passa.

I què ens passa?

Anem descontrolats, perduts. Hi ha uns nivells d'estrès molt elevats, fins i tot en nens. Moltes escoles no funcionen perquè el seu sistema educatiu està obsolet. L'educació no es pot basar tant a repetir patrons.

Com hauria de ser?

Hauria d'estar centrada en la persona i no en el sistema productiu. Moltes escoles estan canviant, però en general tenim una educació que domestica les persones, que no les fa ni lliures ni conscients. Hem de crear persones que generin coses noves. L'educació actual no potencia persones que pensin per si mateixes.

Els joves d'avui són maleducats o estan mal educats?

Estan mal educats. Als pares ens passa que no tenim temps d'educar-los. Actualment els pares arriben tard a casa i no tenen temps de res.

Sort de les activitats extraescolars.

El sistema fa portar els nens a activitats extraescolars per ser més competitius, no sé contra qui. No sé si els joves estan mal educats, però segur que estan mal acompanyats. I l'educació requereix presència.

I sobreprotegits?

La sobreprotecció està creant joves immadurs. Els volem cuidar tant, que no experimenten el món, no volem que els nens es frustrin i llavors a la vida es frustren més. Els errors eduquen, els nens han d'experimentar i han d'equivocar-se.

Qualsevol s'arrisca: hi ha fills que han denunciat a pares per treure'ls el mòbil.

Tinc el cas d'una nena que als pares els sobtava que, essent catalana, parlés castellà i amb accent mexicà. Vaig esbrinar que era a causa de les hores que passava enganxada a un videojoc mexicà. Els pares hem de ser responsables, però si ja els adults es passen el dia enganxats a les pantalles, estem educant així els fills. Cada vegada és un problema més greu.

M'ho pinta molt malament.

Els primers cursos d'ESO són una guerra contra la play. Els joves només esperen el cap de setmana per estar amb la play, no gaudeixen de res, i la motivació és bàsica, per educar.

Videojocs a banda, a quins problemes s'enfronten els joves?

A dificultats d'aprenentatge causades per problemes emocionals dels pares: relació de parella que no funciona, etc. Els problemes d'aprenentatge de fill, són símptoma que alguna cosa passa a la parella. La pandèmia ho ha empitjorat.

Per què?

En tancar-nos a casa, algunes famílies han vist que no coneixien els fills. Hi ha poca comunicació i és molt superficial, no ens coneixem entre nosaltres.

He llegit que aquesta és la primera generació amb CI inferior a l'anterior.

M'ho crec. Significa que els hem de posar les coses més difícils. Els traumatòlegs diuen que hi ha menys fractures. Oi que a penes veu nens amb braç trencat? Ja no pugen als arbres. No els deixem experimentar la vida. Hem perdut els processos naturals que l'ésser humà necessita.

També són més febles?

Nosaltres ens vam haver d'espavilar més. Donar les coses massa fàcils els converteix en febles i manipulables, sense criteri propi. Els trobo desmotivats, amb pocs interessos i poca curiositat.