03 de abril de 2021
03.04.2021
Diari de Girona
ENTREVISTA
ESCRIPTOR

«La idea de nació s'ha subvertit, però no només a Catalunya»

Eduard Serra, afincat des de fa anys a la Garrotxa, publica «Nación, nacionalismo y relato histórico»

03.04.2021 | 00:23
«La idea de nació s'ha subvertit, però no només a Catalunya»

Eduard Serra, afincat des de fa anys a la Garrotxa, publica «Nación, nacionalismo y relato histórico», on tot i admetre que la nació s'ha de cohesionar sobre un vincle moral comú, s'ha de sostenir racionalment.

 

Eduard Serra: vostè no havia sigut ministe de Defensa?

No, no era jo (riu).

Catalunya és una nació?

Jo considero que sí. A veure, hi ha uns valors comuns que compartim tots els humans, però després hi ha una altra escala de cultura que és la de cada civilització, i cada civilització crea societats amb valors comuns. Per tant, Espanya pot ser una nació. I també es pot entendre que Catalunya té uns valors particulars que tenen cabuda dins d'aquesta definició.

Nacionalisme equival a considerar que som millors?

No necessàriament. Una nació té sentit sempre que les altres nacions també en tinguin. Una nació només té valor en comunitat amb altres nacions. Una altra cosa és que s'hagi subvertit la idea de nació. Com s'ha subvertit tot.

A Catalunya s'ha subvertit?

A Catalunya, sí. Però no només a Catalunya. Quan en una idea s'hi fica la política, automàticament se subverteix. Passa igual amb la ciència, també acaba subvertida per la política.

Vostè de quina nació es considera?

Em considero català, espanyol i europeu. Perquè considero que Europa també és una nació. El fonament d'una nació és sempre un relat històric.

Deu ser important dominar el relat històric.

Oi tant! És fonamental. El relat històric és un instrument de domini. Antigament el poder controlava a través de la religió, de relats mítics, de la figura llegendària del rei? Amb l'arribada de la il·lustració, tot es va racionalitzar, i el relat mític i la religió ja no servien per a aquesta funció. S'havia de buscar un substitut, i va ser el relat històric. Així va sorgir la nació.

D'un simple relat?

Si aquest relat és racional i amb base científica, és vàlid. Els grans historiadors daten el naixement de la nació en el segle XVIII, però jo considero que les arrels de la cultura nacional són anteriors.

Disposar d'uns mitjans de comunicació permet dominar el relat històric?

És clar, és bàsic. Però no ocorre només amb el nacionalisme, sinó amb el feminisme i amb tot. Si tens mitjans de comunicació i un finançament potent, pots dominar tots els relats.

No s'estarà referint a TV3?

No només TV3. Si només fos TV3, seria un mal menor. Ens estan condicionant el relat a escala global. Per això George Soros finança tantes universitats, així condiciona què es públic i què no.

El problema arriba quan el nacionalisme apel·la a la fe i no a la raó?

Sovint, actualment es basa en la fe. Però si es basa en la fe, no és nacionalisme, és un frau. Tanmateix, una nació ha de ser una comunitat amb lligams espirituals i emocionals. Però aquests no valen res sense un fonament racional.

Per què estem abandonant el racionalisme?

Perquè la raó és molt difícil de manipular. A la història hi ha hagut un procés per fer basar la moral en qüestions emocionals més que en qüestions racionals, procés que ha anat quallant a la societat. Ha arribat un moment que la moral quasi no es res més que el que sent cadascú. S'entén la moral com a sentiment, i així la raó ha quedat relegada a la ciència. L'objectiu no és altre que controlar-nos, perquè els sentiments són molt més fàcils de manipular que les dades.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook