Txaikovski i el seu A la memòria d'un gran artista, el Bosc de pedres de Beethoven i el cant musicat a la mort per excel·lència, el Rèquiem de Mozart, van ser els companys de Laia Noguera durant l'escriptura de Triomf. Tant és així que aquest poemari, que representa el triomf de la vida i la "importància de la presa de consciència", té en cadascuna de les seves peces un rerefons musical molt concret que les va inspirar. "La tendresa i la llum hivernal" del Réquiem són els elements amb els quals la jove Noguera, nascuda a Calella el 1983, ha volgut amarar aquest poemari. Dins la seva obra, destaca com a principal influència i referent Vinyoli, així com Estellés: "Jo tinc tendència a volar i Estellés és la terra, i m'ajuda a arrelar-me", deia ahir Noguera.
La primera part del llibre consta, precisament, de diverses peces amb estructura de "triomf"; la segona està formada per 33 estralls, 33 poemes que conformen el dietari d'una relació, analitzada "des d'un punt de vista existencial".
