Perseguir la resposta presideix tota la nostra vida i com que som plurals perquè som singulars, les formes i maneres per aconseguir-ho són veritablement infinites. Un baròmetre que ens assenyala els nivells d'interès per aquesta qüestió és l'augment en les vendes dels llibres d'autoajuda. Solen ser d'autors de procedència molt diversa a qui revestim de l'autoritat que conferim a les seves obres. L'indiscutible Paulo Coelho, els psiquiatres Jorge Bucay o Luis Rojas Marcos, són èxit segur; els seus títols es venen com xurros perquè, a més, juguen amb l'atractiu irresistible dels títols tramposos: "Lo que sabe la gente feliz", "El Camino de la felicidad" o "Nuestra felicidad".
El guru per excel·lència que ha aprofitat aquesta mina d'or escrivint sobre la felicitat és Eduard Punset. Primer ens va explicar com ser feliços a través del seu "viatge a la felicitat" i, ara, ens dóna les raons de la infelicitat a "excusas para no pensar". Al primer llibre, Punset, que és un gran comunicador, ens presenta la clau de la felicitat amb una fórmula matemàtica. Segueix la idea que l'explicació de tot el que som i fem ha d'estar validat per a la ciència. Fa uns dies ha publicat, estratègicament proper a la diada de Sant Jordi, l'aparent oposat de la tesi que presidia "el viatge aÉ", perquè toca no pensar, o més ben dit, s'ha de pensar en com canviar d'opinió i d'actitud. El llibre proposa que la felicitat es pot assolir més fàcilment si s'és flexible, se sap reaccionar, compartim el coneixement i fugim dels dogmatismes que porten a l'immobilisme. En temps de crisi, recomana conciliar la vocació, l'interès i la diversió amb la dedicació i l'esforç.
El que ja sabíem per pròpia experiència ja té la certificació d'un científic.
