Com altres pobles de l'Alt Empordà, Terrades fou primer escenari de batalles cruentes durant les guerres contra el francès i després completament devastat al final de la Guerra Civil. De l'antiga església sembla que no en quedi ni una engruna i pels carrers del poble encara s'hi poden trobar traces de l'antiga ferida provocada per l'esclat del polvorí, el 3 de febrer de 1939.
El nou temple, dedicat també a Santa Cecília, no té cap mena de gràcia i s'alça tímidament entre els teulats de les cases que s'agrupen temoroses al centre de la vall. Un cementiri discret, habitat per vells xiprers, acull les restes dels terradencs traspassats a millor vida o a pitjor, que això encara ho tenen per demostrar.
Dels patis de les cases en sorgeixen figueres i ametllers, als murs hi floreixen les roses i s'hi emparren les vinyes. Els terrenys que envolten el municipi estan dedicats fonamentalment al cultiu dels cirerers, que amb les seves flors emblanquinen les primaveres del poble.
La Roca de la Penya és la fita més original del paisatge i el Santuari de la Mare de Déu de la Salut, sota el cim de Santa Magdalena, n'és el lloc de pelegrinatge de la comarca.
Masies disperses acaben d'omplir discretament el panorama i entre els boscos frondosos de les muntanyes del voltant, s'hi escolten habitualment els trets dels caçadors de senglars.
Un famós pintor de la contrada immortalitzà el poble, il·lustrant-lo amb una lluna instal·lada sobre el seu cel que, amb la seva llum argentada, il·lumina permanentment els camps de cirerers.
