Proliferen com una nova espècie que viu de formar opinions i de ser escoltats a l'estil de l'oracle grec. Els trobem arreu i dient, en molts casos, autèntiques bajanades. Ens diuen quins vins hem de tastar, quina roba hem de comprar, el llibre que hem de llegir per San Jordi, el cotxe que ens convé o l'equip de futbol amb el qual hem de vibrar. Fins i tot, ens marquen els amics que ens van millor i, en definitiva, a qui hem de votar i quina opinió hem de tenir dels polítics. Són o van d'analistes d'una matèria del la qual es postulen com a especialistes, encara que mai ningú els ha demanat el currículum. Es fan valer en funció dels crits o de la pràctica de la interrupció perquè pujant els decibels se senten més intocables. Estan en poder de la raó o així es mostren perquè és ben difícil sentir-los entonar paraules de penediment o demanar disculpes per l'error comès alguna vegada, perquè segur que així ha estat. Fan vaticinis del futur que ens espera i, sovint, les seves prediccions solen ser escèptiques o negatives, perquè segurament dóna més prestigi l'actitud opositora i la crítica sistemàtica que aquella que es mostra comprensiva i tolerant amb el poder. Estan revestits de tal autoritat que parlen amb total impunitat de qualsevol cosa, i no em refereixo als veritables experts en una ciència o en una disciplina que tenen una presència fugaç als mitjans de comunicació.

A l'altra cara de la moneda, s'estan imposant les comissions d'experts per ajudar a la presa de decisions en molts sectors de la vida pública i veiem com alguns d'aquests han esdevingut líders d'opinió. Per això, participen satisfets de la solemnitat d'aquests conclaves. Una elit d'entesos imprescindibles en les nostres vides.