Si parlar del temps serveix per omplir silencis incòmodes, denunciar que plou va bé per espolsar-se les culpes i carregar contra un altre. "Piove, porco governo!". Si són Fires, o és cap de setmana, o teníem programada qualsevol activitat a cel obert maleïm els homes del temps, fem cara d'emprenyats i actuem com si la vida s'escapés. Rara vegada celebrem el plovisqueig constant. A tot estirar, si el ruixat perdura, una frase resignada: "No para...". Alhora, res no convida tant com la pluja a buscar els refugis oblidats. Si la tramuntana ens torna esperitats i la canícula ens atueix, un bon aiguat invita a la reflexió. Rere els vidres, a la llum d'una bombeta circumspecte, la pluja ens torna muts de cares enfora, germina amb intensitat els diàlegs interiors. Suscita raonaments, facilita confessions. La pluja és un regal que cria: lectura, contemplació, companyia. El plugim s'expressa amb persistència i plegats esdevenim més sincers. La terrabastada retruny i ens adonem de la nostra natural petitesa. I ara un llamp, ara un tro, esdevenim espectadors. La pluja fa callar els falsos protagonistes. Xops, els polítics són més humans. Uns ulls amb el rímel aigualit descobreixen una mirada més autèntica. La gotellada i el plor són cosins, les llàgrimes també són necessàries. I ja vindrà el feix de llum: la pluja fa germinar l'ànima resseca, el diluvi obliga a ordir plans contra les malvestats, l'aiguat revifa. Fa un diumenge gris i n'hi ha que es barallen amb la pròtesi del paraigua. Desenganyem-nos, la pluja ens torna bons. Els nens celebren els bassals, els cargols treuen banya i els perepunyetes de mena es posen en evidència, es queden sols.
