Jes autoritats comunitàries ja fa temps que adverteixen de la necessitat de reformar el sistema de pensions espanyol, però ara han pujat el to de les advertències i han posat data per fer els deures. Un dels arguments d'Europa és un escamot d'homes de negre preparats per intervenir si no s'atenen les seves recomanacions. Què és millor, prendre la iniciativa o esperar que vinguin a imposar-te la manera de fer-ho? És veritat que ens recordem de Santa Bàrbara només quan trona; si s'hagués aprofitat millor el temps de bonança ara no seria tan traumàtic haver de fer front a nous ajustos en el sistema de pensions. Resulta gairebé una obvietat que l'augment de l'expectativa de vida i el retard en l'edat d'accés al mercat de treball converteixen en convenient i inajornable retardar l'edat de jubilació. De fet, segurament qui tingui avui la sort de treballar en una feina normal no mirarà amb mals ulls allargar el temps de cotització. Una altra mesura necessària és l'augment d'aquest període de cotització per aconseguir la totalitat de la prestació, però seria una bona idea ser flexible per deixar que sigui el treballador qui decideixi a quant està disposat a renunciar a canvi de jubilar-se abans d'hora. El que hauria de ser una línia vermella és la que impedeixi caure en la temptació de reduir linealment totes les pensions; actualment són moltes les famílies que depenen de les pensions dels avis per arribar a final de mes, i cada vegada són més les que només disposen d'aquests ingressos. En l'arquitectura d'un sistema que aixopluga una part tan important i sensible de la població s'ha d'actuar amb fermesa per incrementar els ingressos i amb molta cura a l'hora de retocar les despeses.
