El matrimoni és la principal causa de divorci?

Indubtablement.

I per a vostès, de conya, no?

Home, ens guanyem la vida amb això. Però no tan de conya, pensi que empatitzem amb els clients.

Em pensava que els advocats ho tenien prohibit.

Doncs no. Un ha d'actuar com si fos el seu cas personal, però sabent que no ho és. I és clar, pateixes. Hi ha fills pel mig, aquí ve gent amb el cotxet i el nadó... És dur, ho és.

Doncs per què és casa la gent?

Perquè s'estima. I també molts es casen perquè creuen que han de fer-ho. Tot i que casar-se està passant una mica a la història, ara la gent s'ajunta. Amb els mateixos drets i deures que un matrimoni, però no es casen.

Al saló Tot Nuvis hi van anar per advertir els incauts que pensen casar-se?

Hi érem per informar que el Dret Civil català potencia els Capítols Matrimonials, especialment la part de la previsió. És a dir, pactar què pot passar en el moment del divorci.

Els catalans, sempre tan previsors...

No pensi, hauríem de ser-ho més. El Dret Civil català té molts instruments de previsió que no utilitzem. Per exemple el testament, que ben poca gent en fa, sense saber els problemes que tindran els que queden. I un altre són els Capítols Matrimonials, que permeten pactar què passarà en el divorci, també poc utilitzats. La medicina tira cap a la prevenció, i en Dret hauríem de fer el mateix, estalviaríem patiment emocional, diners i temps.

Això està quedant un al·legat contra la parella.

He, he, però és inevitable, som animals socials.

Vostè està casat?

Sí, però no vaig fer Capítols.

A cal ferrer, cullera de fusta.

És que es recomana sobretot en tres casos: si un dels cònjuges és estranger, si un dels dos ja ha estat casat i té fills, o si un dels dos té patrimoni important.

Treure aquest tema abans de la boda no indica poca fe en aquesta?

Al revés, el tema dels Capítols és una manera de parlar seriosament del matrimoni. A Tot Nuvis alguns expositors m'explicaven que a vegades s'afanyen a cobrar la factura perquè veuen que aquella parella no durarà casada ni dos mesos. Veuen que no han parlat de res entre ells. La pregunta «què passarà si ens divorciem» s'ha de fer quan la parella va bé.

La gent es casa sense parlar?

La gent xerra molt, però es comunica molt poc. Hi ha molta gent que es casa i no ha parlat del matrimoni que els espera. I és un acte molt seriós, dels més importants de la vida.

I la convivència diària és dura...

Curiosament, a Catalunya els cònjuges no tenen obligació de conviure.

Ha hagut de posar pau moltes vegades, aquí al seu despatx?

Home, moltes vegades. Aquest despatx ja funcionava abans de la Llei del Divorci, aconseguint separacions al Tribunal Eclesiàstic. Hem separat milers de matrimonis, a Girona, per tant hem trobat de tot. A vegades són situacions dures, emocionalment complicades de gestionar.

No ha acabat agafant mania al matrimoni, no dic al seu sinó en general?

No, no. Si d'alguna cosa em serveix, és per intentar no caure en els errors que veig aquí, al despatx. Es tracta de parlar molt, pactar, evitar arribar a casa gaire tard... (riu).