En els últims anys ha sorgit una preocupació creixent entre els consumidors que volen saber exactament el que estan menjant, d'on vénen els productes, com es produeixen o quins són els seus ingredients concrets.

Les etiquetes juguen un paper fonamental en aquesta demanda d'informació, ja que és el mitjà a través del qual els consumidors poden conèixer, entre d'altres, la denominació del producte, la data de consum preferent o caducitat, la forma de conservació i / o utilització, els ingredients o la informació nutricional de cada producte. Dins de tota aquesta informació, les E-s artificials segueixen sent un gran enigma per a molts compradors, que s'enfronten a un galimaties de lletres i números difícilment comprensible.

Les E-s artificials són additius que s'incorporen als aliments i begudes amb l'objectiu de modificar o potenciar les seves característiques o facilitar o millorar el seu procés d'elaboració o conservació. Des de l'última legislació europea els additius han de figurar en la llista d'ingredients present a l'etiqueta de cada producte. Els fabricants tenen dues opcions: nomenar-los pel seu nom o pels famosos números E.

Additius

L'ús d'additius és una pràctica molt comuna en gran part de la indústria alimentària i la seva presència a les etiquetes és un indicador que el producte conté substàncies artificials afegides. Per això, com menys E-s apareguin a la llista d'ingredients, menys artificis tindrà l'aliment.

Tendència a la baixa

La demanda d'aliments naturals que ajudin a portar un estil de vida més saludable s'ha multiplicat en els últims anys. Cada vegada són més els compradors que es decanten per productes sense afegits artificials que puguin alterar les característiques originals d'aquests.

Les marques d'alimentació no es queden enrere i aposten per comercialitzar productes naturals sense E-s artificials per satisfer la creixent demanda.