L'agost, televisivament parlant, ha començat fort, i Manhunt: Unabomber, una producció de Discovery Channel, n'és un clar exemple. Es tracta d'un thriller molt inspirat en el cinema policíac dels anys 70 que reconstrueix la crida i cerca d'un famós terrorista.
El conegut com Unabomber es va fer tristament conegut pels seus atacs amb bomba entre els anys 1978 i 1995. Entre els seus objectius hi va haver companyies aèries i universitats nord-americanes, i la falta de pistes va provocar que encara avui sigui una de les investigacions més llargues i costoses de la història del FBI. El cas va fer un tomb inesperat el 1995 quan el terrorista va escriure un manifest publicat pel New York Times després d'un fort debat sobre la conveniència d'escoltar les seves demandes. Al text, Unabomber assegurava que la seva lluita era per les llibertats col·lectives, que veia en perill per la inconsciència dels progressos tecnològics. Va ser precisament la publicació del text, i les anàlisis cal·ligràfiques posteriors, el que va facilitar la seva identificació: es tractava de Theodore John Kaczynsk, un matemàtic i exprofessor universitari.
La sèrie, plantejada com un event (és a dir, de temporada única, en aquest cas de set episodis), reconstrueix amb una precisió gairebé quirúrgica les successives accions del terrorista, però el veritable protagonista de la funció és l'analista de l'FBI que va tenir una de les idees cabdals de la investigació: deixar de veure Unabomber com un sonat sense denominació d'origen i sospesar la possibilitat que es tractés d'algú vinculat d'una manera o l'altra al món acadèmic. Un dels principals al·licients de Manhunt: Unabomber és el seu magnífic repartiment, encapçalat per Paul Bettany (la seva conversió en Unabomber és una nova demostració de la capacitat d'aquest actor per al transformisme), Sam Worthington, Jane Lynch, Katja Herbers i Diesel Madkins.
