Si fem una mica de memòria, no ens és difícil recordar com eren els portàtils fa deu anys. Amb un pes proper al d´un bloc de ciment i de generoses dimensions, els ordinadors portàtils de l´època no eren de sobretaula per la senzilla raó que portaven una bateria i podies transportar-los. Però res més. Toscs i pesants, la seva bateria era tan pesada com curta. Amb el cable permanentment connectat, aquells portàtils freturosos de potència eren, a més, caríssims. Però tot va canviar el 15 de gener de 2008, quan Apple va mostrar en el seu Macworld de Sant Francisco el que havia de ser el futur dels ordinadors. «Hem creat el portàtil més prim del món», va asseverar amb un somriure a la cara Steve Jobs. I és que el primer MacBook Air mesurava en la seva part més gruixuda 1,93 cm i, en la seva part més prima, 0,4 cm. Era el començament de l´era dels ultraportàtils.

I és que semblants mesures per a un ordinador amb una pantalla de 13,3´´ en aquella època suposava una gerra d´aigua freda per a tota una indústria que havia de reinventar-se. A més, la seva autonomia de cinc hores trencava per complet els esquemes d´un segment, el dels ordinadors portàtils, que no acabaven de reduir la seva grandària de forma eficient.

Com no podia ser d´una altra forma, per arribar a semblant ostentació d´enginyeria, el nou messies tecnològic va haver de prescindir d´un element fonamental en aquella època: el CD-ROM.

De seguida van sorgir les crítiques, els acudits en els fòrums i a través del correu electrònic. I encara sort que no existien les xarxes socials... Des de nombrosos mitjans -especialment anglosaxons- fins a importants personatges del sector, no van ser pocs els que es van apressar a augurar-li al MacBook Air una sonora patacada. La carestia en els ports USB -solament en tenia un- i l´eliminació del connector del micròfon -només tenia el d´auriculars-, van servir per tirar més llenya al foc de les enveges. I, a sobre d´innovacions, l´Air estrenava un revolucionari trackpad multitàctil.

Pocs recordaven en aquell moment que Apple ja tenia experiència suprimint components imprescindibles (sic) que amb el temps es demostrarien no només prescindibles, sinó també inútils. Així havia succeït en el passat amb el disquet que Apple va liquidar en els seus iMac, i així ha ocorregut temps després amb els teclats físics dels mòbils que van passar a millor vida gràcies a l´iPhone.

Un incert futur

Malgrat haver tingut un gloriós passat, i gaudir d´un radiant present, l´icònic MacBook Air no sembla tenir un futur molt esperançador. Tots els fabricants del sector tenen ja al mercat models d´ordinadors que comencen a fer-li ombra al supervendes d´Apple. Encara que la principal competència ve de la mateixa marca.

El 2015 la companyia va llançar el MacBook, un ordinador extremadament petit, prim -13,1 mm de grossor- i lleuger -900 grams- que ràpidament va convertir el MacBook Air en vell, gros i fofo. A més, la línia de portàtils professionals de la firma és cada vegada més i més lleugera, així com potent, mentre que l´Air no s´actualitza des de 2015. A més, la proliferació d´Ultrabooks amb Windows no fa més que posar pedres en l´incert camí del ja totèmic portàtil d´Apple. Aquell 15 de gener de 2008, un servidor va escriure en els fòrums de l´època que «algun dia tots els ordinadors seran així». En realitat em vaig equivocar, ja que ara són fins i tot més petits. Però cap mola -ni molará- tant com el MacBook Air.