L'any 1992, la cineasta Sally Potter va sorprendre propis i estranys amb la seva pel·lícula Orlando, i ho va fer per partida doble: l'una, pel fet que es tractava pràcticament del primer llargmetratge d'una autora que, fins aleshores, s'havia centrat en el cinema més experimental; i l'altra, per atrevir-se a fer el pas al cinema de ficció més «canònic» tot triant una de les novel·les més celebrades i també complexes de Virginia Woolf, en la qual se'ns relata, des d'un punt de vista pretesament biogràfic, el viatge que realitza el protagonista principal per diversos indrets del món, a través de cinc segles i fins i tot canviant de sexe. Després d'aquest notable èxit entre la crítica i els circuits de sales d'autor, Potter va realitzar alguns llargmetratges més com La lección de tango o Vidas furtivas (amb Christina Ricci, Johnny Depp i Cate Blanchett) que no obtingueren l'èxit desitjat, cosa que va fer que l'estela de la cineasta anés minvant progressivament.
Vint-i-cinc anys després d' Orlando, Sally Potter sembla renéixer de les cendres amb The Party, film coral en el qual tanca els seus protagonistes en una mansió per mostrar totes les misèries de l'alta burgesia britànica. Amb el pretext de celebrar el recent nomenament com a ministra de Sanitat del Govern britànic d'una de les protagonistes, aquesta organitza una festa en la qual reuneix els seus millors amics. Tots ells també tenen notícies sorprenents, encara que la major sorpresa per a tots serà la que revelarà el marit de l'amfitriona, el qual aconseguirà que la vetllada acabi convertint-se en una divertida tragèdia.
Amb una posada en escena gairebé teatral, The Party compta amb un formidable elenc artístic format per, entre d'altres, Patricia Clarkson (la qual encara podem veure a La libreria d'Isabel Coixet), Bruno Ganz, Cillian Murphy, Kristin Scott Thomas o Timothy Spall.
