La iniciativa ha rebut el suport econòmic de l'administració europea que, en aquest sentit, ha subvencionat el projecte amb els Fons Feder. En total s'ha concedit 1,7 milions d'euros. El projecte pretén homogeneïtzar la informació entre els diferents organismes a banda i banda del Pirineu que facilitin, en cas necessari, una acció conjunta, ràpida i àgil dels cossos de seguretat i de protecció civil.
El projecte porta per nom Sispir, que és l'acrònim de Sistema d'Informació Sísmica del Pirineu. La iniciativa impulsada per l'Institut Geològic de Catalunya, conjuntament amb altres entitats i institucions de l'estat espanyol i de França, pretén aglutinar i homogeneïtzar un conjunt d'accions, posar en comú la recollida de dades d'informació sísmica dels dos costats de la frontera i establir una sèrie d'eines de gestió del risc de forma ràpida.
Actualment, el seguiment sísmic en el Pirineu es fa a través de diferents organismes i bastant desconnectats entre si. Aquest fet dóna lloc a informacions que de vegades no són comunes. Amb el sistema, en el qual s'hi treballarà a partir d'ara gràcies a la subvenció, es pretén aplicar la informació més homogènia possible.
Amb el programa es tindran unes dades que serviran per a la comunitat científica i sobretot una eina que al final faciliti la gestió del risc sísmic en cas que es produeixi un terratrèmol important a la regió.
En el projecte estan implicats els departaments de protecció civil de Catalunya, França i l'estat espanyol, i de fet ja s'ha posat en funcionament un primera acció de caràcter demostratiu per tenir una primera eina en aquest sentit.
El responsable de l'Institut Geològic de Catalunya, Xavier Goula, considera 'lògic' i 'raonable', la posada en comú d'unes dades que han de permetre, en un cas hipotètic, una acció conjunta i organitzada entre els diferents cossos de seguretat i de les administracions competents.
Goula afirma que amb la iniciativa 'som bastants pioners a Europa', tot i que ha reconegut que en altres zones hi ha accions d'aquests tipus. Amb tot Goula destaca l'ambició del projecte i com, en aquest sentit, els impulsors són capdavanters amb informacions detallades i els danys que s'hi poden produir.
El projecte ha rebut 1,7 milions d'euros de subvenció i la durada de l'estudi s'ha plantejat a tres anys
Actualment al Pirineu, hi ha unes 50 estacions de seguiment, mesura i control de terratrèmols i moviments sísmics. El projecte preveu la instal·lació de més estacions ja que en aquests moments hi ha zones que no disposen d'aquest sistema. La xarxa proposada en la iniciativa no seria possible sense la instal·lació de la infraestructura necessària.
En l'actualitat, al Pirineu hi ha dos tipus d'estacions de mesura: unes, que serveixen per a localitzar el punt on s'ha produït el terratrèmol i, altres, que donen informació sobre les característiques del moviment.
A la zona pirinenca és habitual el moviment sísmic, i segons les dades publicades per l'Institut Geològic de Catalunya, i que poden ser consultades en el web d'aquest organisme, només en el mes de desembre de l'any passat al Pirineu hi va haver més de trenta moviments d'intensitat molt lleu, imperceptibles per als veïns de la zona.
En el projecte Sispir hi participen l'Institut Geològic de Catalunya, el Bureau de Recherches Géologiques et Minières BRGM, la Universitat Politècnica de Catalunya, l´Observatoire Midi-Pyrénées de Toulouse i l'Instituto Geográfico Nacional.
