Jordi Vera, president de CDC de Catalunya Nord va comunicar als escassos militants del seu grupuscle que, quan Artur Mas guanyi les properes eleccions catalanes, molt probablement es dissoldrà la CDC nordcatalana i ell serà designat delegat de la Generalitat a Perpinyà, des d'on continuaria "la mateixa tasca política".

La informació ha estat facilitada a aquest diari per una font molt directa. Ha afegit: "M'he sentit descansat, perquè la CDC de Vera ja estava morta. No tenia cap sortida. Com a conseqüència de les infinites i sempre fallides aventures de Vera, ningú no hi volia tenir cap tracte. Les maniobres efectuades en ocasió de les darreres eleccions regionals han acabat en un total ridícul. Finalment, es va pactar amb una llista socialista ultrajacobina que va ser derrotada, després d'haver fet mans i mànigues, amb anada d'Artur Mas a París inclosa, per a pactar amb la dreta".

Vera és un antic dirigent de grups terroristes marxistaleninistes, de qui ningú no sap que mai hagi exercit cap feina, fora de l'activisme polític. Sembla que en una de les seves estades a la presó va aprendre alguna cosa de l'ofici de vidrier, que mai no ha exercit.

La creació de CDC li va permetre tenir un molt bon sou, com dirigent, pagat des de Barcelona. L'aspecte crematístic de l'operació ha estat cabdal. Ho acredita el paper preeminent que hi ha jugat, des del primer moment, Germà Gordó, gerent de l'organització central de CDC.

Curiosament, ara Vera ha anunciat la probable dissolució del grup, lligant-ho a una possible sortida econòmica personal. La de ser delegat de la Generalitat a Perpinyà.

Tanmateix, aquesta possibilitat s'ha de prendre amb pinces. En efecte, per un costat, està clar que ERC - i en concret Carod Rovira - han muntat una farsa d'aparell paradiplomàtic català que fa caure la cara de vergonya aliena. S'ha incrementat el que ja havia estat un altre desastre en temps de CiU, com en el seu moment ho acreditaren la "Maison de la Catalogne" de Paris i la pròpia delegació de la Generalitat a Perpinyà, confiada a una incompetent, originària de Figueres, Maryse Olivé. La gestió d'aquesta fou esperpèntica, des d'unes declaracions inicials farcides d'arrogants falsedats, fins a un comiat que va provocar hilaritat en la premsa. Va ser Olivé qui inicialment va promocionar a Jordi Vera.

Per tant, per un altre costat, un hipotètic govern de CiU a la Generalitat hauria de tenir interès en un replantejament. Caldria suprimir subvencions a centres fantasmagòrics i reduir delegacions grotesques. Això haurà de ser confiat a algú que tingui una certa carta blanca. Cap persona d'una mínima qualitat no ho acceptarà si se li diu, d'entrada, que ha d'assumir un Jordi Vera que sempre ha estat un problema. Vegi's: ja abans de ser nomenat gosa assimilar, com si res, la seva fallida feina partidista amb una funció institucional, com és delegat de la Generalitat.

Una altra font perpinyanesa destaca la perduració de la mentalitat marxistaleninista en el cap de Vera. "Parlant amb ell -em diu- resulta banal que et citi Stalin en termes favorables, cosa que et deixa bocabadat. No cal oblidar que com dirigent terrorista Vera va usar el nom de guerra de "Ferro" en prova de respecte per Stalin, un nom de guerra esdevingut cognom, que en rus significa 'home d'acer'".

L'anunci de la desaparició política de Vera i de la sinistra sucursal de CDC té efecte després que hagin generat gran desprestigi pel catalanisme a Catalunya Nord. Políticament, allí el catalanisme és molt marginal. Un estudiós va estimar que podria representar un tres per cent de la vida política i social nordcatalana. La seva època daurada fou amb Joan Pau Alduy d'alcalde de Perpinyà -ara president de la seva àrea metropolitana i senador-, el qual pactà amb un grup catalanista, Unitat Catalana. Incomprensiblement, CDC i Vera varen enfrontar-se amb el que era un procés de recuperació de la catalanitat que allí no tenia cap precedent comparable, des d'ençà de la Pau dels Pirineus (1659).

Fonts molt fiables, m'expliquen, reclamant-me el secret professional (el off the record), que, quan finalment hagin desaparegut Vera i la sucursal de CDC, sorgirà a Catalunya Nord una altra embranzida, que ja comença a preparar-se, amb noms i cognoms. De Vera mai no en voldran saber res de res, mentre que a CDC li caldrà una bona estada en el Purgatori, per expiar un seu període de ruqueria, petulància, arrogància i ignorància extremes. En tot cas, el blat anunciat ha de ser posat al sac i aquest ser molt ben lligat. El que passi després serà cent per cent autòcton. Esgarrifa veure que CDC no ho hagués entès així des d'un primer moment. Va preferir tenir una actitud mig imperial, mig de Domund laic.