AJoan Laporta l'han fet fora i s'ha fet fora. Sí, sí, tard o d'hora aquest esdeveniment s'hagués produït, com es produirà la sortida d'altres membres que actualment formen Solidaritat Catalana per la Independència (SI). Darrere d'aquesta formació política hi ha hagut, fins avui, 3 projectes personals i polítics diferents encapçalats per Joan Laporta, Uriel Bertran i Alfons López Tena amb el suport de 6 partits al darrere. Massa interessos i massa partits.

A SI hi ha hagut inicialment tres interessos compatibles, ja que s'han focalitzat els esforços i les aspiracions per aconseguir representació en el Parlament de Catalunya. Un cop assolit el resultat, han aparegut les desavinences en relació amb el pes de la coalició de partits respecte els candidats i l'estratègia ha de seguir en les eleccions municipals a Barcelona.

El projecte polític de Laporta es diu Laporta i la seva aportació a la societat catalana és únicament la independència. Només ell té clar fins on vol arribar. De moment, té un partit, és parlamentari, ha evitat la justícia i torna a estar on més llueix i on més li agrada: a les càmeres de la TV, a les portades dels diaris, a les entrevistes de la ràdio. Aquest i això és Joan Laporta, un animal mediàtic abans que expresident del més important club de futbol d'Europa i del món o un diputat del Parlament de Catalunya. El següent pas és aterrar en un partit més gran i amb més possibilitats, i després....

Mentre que la política és per a Laporta una nova plataforma pública i una manera de fugir de la justícia, per Uriel Bertran és un projecte de vida i professional. Bertran és el polític de partit, actual secretari general de SI, va ser president de les joventuts d'Esquerra Republicana. Picava alt i fort, però Joan Puigcercós es va encarregar d'aturar-lo, predisposant la seva sortida del partit.

Per Alfons López Tena, amb cinquanta-quatre anys, és una oportunitat per poder arribar a la primera línia política després de 21 anys de militància a Convergència Democràtica de Catalunya i de no ser escollit per Artur Mas per substituir a Guardans a les darreres eleccions europees, que va optar finalment per Ramon Tremosa.

Bertran i López Tena tenen moltes coses en comú: han hagut de marxar d'altres partits, coneixen bé com funciona un partit polític, treballen per edificar SI, han aconseguit arribar al Parlament i es volen quedar fent política, reclamant la independència de Catalunya, fet que d'entrada els permet restar vots a ERC i després a CiU.

Laporta és un aspirant permanent a tot, que aconsegueix a la primera tot el que es proposa i disposat a ajudar a aquelles persones i organitzacions que necessitin del seus serveis mediàtics. ERC sortirà molt beneficiada d'aquesta divisió de SI, ja que les batalles internes en els partits tenen un cost molt alt en vots a les eleccions.

Perquè aquest, senyors i senyores, és un nou cas de divisions polítiques en el món independentista, que resta vots, a SI, i dóna noves sumes interessades i temporals, d'ERC i Reagrupament; amb el necessari cop d'efecte i escenificació mediàtiques de Joan Laporta.