Un informe de l'agència de notació Moody's d'aquesta setmana afirma que la Unió Europea està "en una fase crítica i volàtil". Ambdós criteris també són aplicables a la situació de les retallades sanitàries, la gran barbaritat de la Generalitat d'Artur Mas. Hi destaquen dos fronts, on és cabdal l'evolució de la situació personal de Josep Prat, president de l'Institut Català de la Salut (ICS). Un dels fronts és l'entorn de Mas, on dominava Prat, el més radical dels només dotze membres del consell assessor sanitari de Mas. En aparèixer Prat en algunes informacions, sobre el hòlding municipal i opac Innova, de Reus, ha quedat tocada la línia, més maximalista, o destralera, que Prat impulsava, junt amb Boi Ruiz.

Mas havia triat Prat perquè sabia que aquest tenia la mà trencada en les seves relacions amb les cúpules sindicals de CCOO i d'UGT, tant a Reus com en la immensa àrea d'influència que una sanitat pública, teòricament només municipal, ha assolit a les Terres de l'Ebre. Per això, a Prat se li encomanà fer acceptar les retallades als sindicats. Per existir una raonada sospita que Prat cobra sous fabulosos (i en tot cas ignorats, malgrat procedir de l'erari públic) aquella funció ha esdevingut impossible. En això, Prat ja no es útil.

En passar a ser impossible fer empassar les retallades al personal sanitari -per la baixa en combat de Prat- el tema s'ha ampliat a tot el personal de la Generalitat. El paper de Prat ha anat a parar a les mans de Pilar Pifarré, secretària d'Administració Pública, de la qual persones relacionades amb la negociació en curs em diuen que va a la deriva. Prat tenia vells mètodes. Pifarré no en té cap.

El segon front, també contra Prat, està obert a Reus per l'al·lucinant tema Innova, sorgit de la sanitat pública. Divendres l'Ajuntament de Reus va decidir dur a terme una auditoria "financera i de gestió" d'Innova. Aquest ha acumulat un deute de 202 milions d'euros, està dirigit de manera omnímoda per Prat i serà sotmès a consideració judicial, segons afirmà un regidor de la CUP.

L'auditoria -que ja veurem si és realment de gestió o bé de fet només comptable- ha estat atribuïda directament a Pricewaterhousecoopers, la mateixa multinacional que Prat va proposar, des de la Generalitat, perquè estudiés l'esmicolament de l'ICS. A més, Pricewaterhousecoopers té, a Catalunya, com a responsable de les seves actuacions en el servei públic, a Joaquim Triadú, dirigent de CDC, antic secretari general (i després conseller) de la Presidència de la Generalitat, sempre sota Jordi Pujol.

Vaja, caldrà estar amatent a tot: quant tardarà a dur-se a terme l'encàrrec, a quina profunditat s'anirà, etcètera. És lícit expressar ironia escèptica. No es podria triar una empresa menys lligada a CDC? No es podien demanar ofertes a altres empreses? No es podia, per part d'un Ajuntament ensorrat, comparar preus, atès que, per la ja encarregada directament, es pagaran 230.000 euros, més de 38 milions de pessetes? Finalment sabrem quin sou té Prat, o ni això? S'esbrinarà què hi ha a Tecnoparc, a Metrovacesa, a GUPSA, a Shirota, a Sagessa, entre altres dotzenes d'empreses, muntades i mantingudes amb diner públic, però potser més opaques que el plom.

Fer una auditoria només del hòlding podria ser una fugida d'estudi, perquè els grans temes poden quedar reclosos en les moltes empreses -ningú me'n sap dir el nombre- del hòlding municipal. La invocació de l'empara judicial continua tenint tot el sentit, o més.

Prat no ha sorgit del no-res. Hi va haver, en un camp que caldria transparentar, dos alcaldes socialistes de Reus, Josep Abelló i Josep Miquel Pérez. Ara, de CiU, Carles Pellicer. El Consorci Hospitalari de Catalunya, que fou presidit per l'alcalde CDC de Calella de la Costa i exdirector general de Turisme, Ramon Bagó, l'antic home fort del Consorci al Maresme, Josep Manté, etcètera.

La curiosa auditoria pot ser una maniobra a l'estil, diguem-ne, del Príncep de Lampedusa: "canviar-ho tot per deixar-ho tot igual". En això un gran interrogant rau en el PP, en coalició amb CiU a l'Ajuntament de Reus. Si volgués trencar aquell món podria fer-ho. Ara bé, és lícit preguntar-se si es vol eliminar una forma de poder aparentment clànica, o bé només un cap seu. Aquest, en haver estat exposat a la llum pública, pot ja no ser útil. Però això no vol dir que ell es deixi marginar, ni que no posseeixi armes complexes per poder resistir-s'hi. Com cantava Doris Day, "che serà, serà". Afegeixo, que el que passi mostrarà si realment es vol girar una pàgina que no hi ha per on agafar-la. S'hauria de fer en un moment "crític i volàtil", com deia Moody's. En tot cas, sense girar pàgina, parlar de retallades en sanitat és senzillament immoral. O no?