La Generalitat no permetrà aquest any, per regla general, allargar la vida laboral dels funcionaris fins als 70 anys i obligarà a uns 1.000, que ja han complert els 65, que abandonin l'administració, segons que van informar fonts de l'executiu català.
La llei d'acompanyament als pressupostos de la Generalitat per a aquest any ja tancava la porta al personal de més de 65 anys a poder optar lliurement a prolongar el seu servei fins als 70.
En concret, la llei de mesures fiscals i financeres, en el seu article 76, va modificar la legislació en matèria de funció pública per estipular que "la jubilació forçosa es declara d'ofici quan el funcionari compleix l'edat determinada legalment".
La llei segueix contemplant la possibilitat que un funcionari sol·liciti prolongar la seva permanència en el servei actiu fins als 70 anys, però és un "òrgan competent" el que acaba decidint si s'atorga o es denega la petició.
Pot haver-hi, per tant, excepcions d'empleats que vegin acceptada la seva sol·licitud de quedar-se en servei més enllà dels 65 anys, però donada l'alarmant situació de les finances catalanes, la regla general serà assumir les baixes per jubilació corresponents.
Segons les fonts consultades, ara ja hi ha uns 650 empleats de la Generalitat que superen l'edat de jubilació, als quals cal sumar-ne 350 més que compliran aquest mateix any els 65 anys.
La xifra inclou personal de tots els departaments de la Generalitat, així com de l'Institut Català de la Salut, segons que van precisar les mateixes fonts.
Aquesta setmana el Govern ha anunciat el seu tercer pla d'ajust en dos anys, que preveu una retallada de 1.500 milions d'euros, amb la congelació de subvencions previstes, privatitzacions d'empreses públiques, venda de patrimoni de la Generalitat, implantació d'una matrícula a l'FP de grau superior i la reducció de transferències a organismes públics, cosa que implicarà en alguns casos retallades de plantilla.
Fonts del Govern han evitat xifrar els acomiadaments que es poden derivar d'aquesta caiguda en les transferències a organismes públics, ja que en alguns casos pot derivar en un acord entre direcció i treballadors, per intentar reduir despeses salarials o canviar la jornada laboral, a canvi de no haver de rescindir contractes.
Una fórmula d'estalvi pressupostari, sense la conflictivitat que implica forçar un procés d'acomiadaments a l'administració, serà no cobrir, en gran mesura, les places vacants dels treballadors que es jubilin aquest any.
D'aquesta manera, la Generalitat deixarà en mans de les empreses públiques la negociació i aplicació de les mesures que hauran de dur a terme per fer front a la reducció de transferències.
Fonts del departament de Governació van assegurar que "el Govern no ha donat cap tipus d'instruccions sobre el nombre de persones que han de treballar en les diferents empreses públiques" i que, per tant, no es pot donar per fet, a priori, que la reducció de les transferències es traduirà ineludiblement en acomiadaments.
Viatge a Madrid
El Govern català ultima un acord amb el ministeri d'Hisenda sobre el seu pla d'ajust, un aval que la Generalitat necessita però que vol fer compatible amb mantenir viva la reclamació que l'Estat reconegui els seus deutes pendents amb Catalunya en compliment de l'Estatut.
La posició de la Generalitat al Consell de Política Fiscal i Financera d'avui és complexa, ja que d'una banda està molesta pel tracte dispensat per l'Estat en els pressupostos de 2012 i per l'impagament dels deutes de l'Estatut, però per una altra és conscient que la seva tresoreria depèn de les transferències de l'Estat.
Un exemple d'aquesta situació va ser la compareixença del president català, Artur Mas, que va culpar el Govern actual i l'anterior d'"errors" que havien portat la Generalitat a veure's "obligada" a impulsar un nou pla per retallar 1.500 milions d'euros.
