Ruptura o reforma?

Els politòlegs consideren que si Espanya no resol el distanciament amb els catalans, s'aboca a un trencament

 08:28  

LA TOPADA, A DEBATLa manifestació de l'11 de setembre i el xoc de trens a la Moncloa entre el govern català i l'espanyol ha posat de relleu la incomprensió mútua. Els experts analitzen com avançaran en el futur més immediat les relacions entre Catalunya i Espanya i quins són els escenaris possibles.

JESÚS BADENESGIRONA Els darrers anys de relació entre Catalunya i Espanya són el relat d'una desavinença. Espanya no entén la seva plurinacionalitat, recollida a la Constitució. Catalunya cada vegada s'ha sentit més incompresa i menys valorada. La tensió s'ha convertit en una evidència: és possible redreçar el camí i recompondre la relació amb Espanya? És insalvable el distanciament emocional entre Catalunya i Espanya? Davant l'abisme polític: ruptura o reforma?
Per al politòleg i consultor de comunicació Pau Canaleta, el progrés econòmic d'Espanya després de la transició i l'entrada a la Unió Europea van ser claus per reforçar la idea que podia ser una primera potència en el marc internacional. Canaleta opina que "Espanya va considerar que per estar al nivell de França o els Estats Units calia tenir una única personalitat". El politòleg gironí considera que Espanya sempre s'ha emmirallat "en països equivocats i amb els quals no té res a veure: estats que tenen una única cultura i una única llengua molt potents". Aquest fet hauria suposat el "no-reconeixement de la plurinacionalitat que recull la Constitució i una manera d'excloure Catalunya d'Espanya", va indicar.

Per al professor de Ciència Política de la UdG Lluís Orriols hi ha tres causes directes de la ruptura sentimental amb Espanya. "Si tirem enrere, a l'inici de la segona legislatura d'Aznar amb la majoria absoluta, es perd una oportunitat històrica de conciliar posicions", després d'haver pactat els quatre anys anteriors amb CiU i PNV. "La segona causa importantíssima és quan Pasqual Maragall es converteix en el primer socialista a la Generalitat i adopta una agenda molt nacionalista, amb elements que eren difícils de digerir per Espanya", afirma Orriols. El tercer factor és l'arribada de Zapatero a la Moncloa, "que aprofitant el que diu Maragall, obre el debat territorial sense saber allà on vol anar. Zapatero confiava que Maragall fes demandes assequibles, però més enllà de Zapatero, també va generar moltes frustracions l'Estatut". Orriols recorda que les enquestes revelen que cada vegada hi ha més centralistes també entre els votants del PSOE en el conjunt d'Espanya, quan abans eren partidaris de l'autonomisme com a solució a l'encaix de les diverses nacionalitats.

El consultor en comunicació pública d'Ingenia Pro, Aleix Cuberes, també considera que "Espanya es mira al mirall i no s'agrada. No ha sabut ni ha volgut conviure amb la pluralitat". Cuberes es pregunta "on han quedat aquelles veus espanyoles "avançades i il·lustrades" amigues de Catalunya? Només queden els Trueba i el seleccionador espanyol de futbol?".

Per això, Cuberes preveu que la primera conseqüència és que "Espanya, en funció de la reacció que tingui, quedarà retratada davant la UE". L'expert opina que no és cert que "ni el projecte Espanya ni el projecte Catalunya són integradors ni plurals. És fals i darrere aquesta afirmació hi ha una voluntat política injusta. Catalunya ha estat, és i serà exemple integradora. No ha passat res mentre la Catalunya poruga ha estat dominant al país i ara tampoc".

Davant aquesta situació, Cuberes creu que "el risc català del moment és no saber seduir i acollir les veus dubtoses, discrepants o que tant se'ls en fot". "La Catalunya desacomplexada té una oportunitat única de saber obrir els braços i la intel·ligència emocional per incorporar l'aterratge de les persones que a Catalunya no tenen clar el seu posicionament, dubten o son escèptics", reitera l'expert en comunicació d'Ingenia Pro.

Entendre el moment
El politòleg i comunicador Pau Canaleta veu que "Catalunya ha entès el moment històric en el qual es troba i davant una ruptura emocional molt gran,vol tirar endavant el seu camí". Canaleta veu clar que "Espanya no ha entès la gravetat del moment. Si no l'assimila, en els propers mesos o anys, anem a una ruptura". Pau Canaleta recorda que "ara no hi ha l'amenaça que hi havia en el moment de la transició, quan existia un perill per a la consolidació de la democràcia". Tanmateix, veu "possible una reforma, si Espanya interioritza d'una vegada la plurinacionalitat", afirma.

El professor de la UdG, Lluís Orriols, és més radical i considera que no hi haurà ni ruptura ni reforma, i veu Catalunya abocada a una nova "frustració". "El que guanyarà en aquesta debat és l'statu quo, mentre que Catalunya i Espanya, els dos, sortiran perdent" Per Orriols, Catalunya sortirà perdent i "hi haurà una sensació que CiU ha abandonat l'independentisme perquè la ciutadania sentirà frustració, ja que sembla que la independència serà per demà passat", avisa el professor.

Orriols també veu conseqüències directes sobre l'escenari econòmic: "tot aquest debat suposa incertesa, això és un valor que no genera confiança, qualsevol inversió necessita estabilitat, per la qual cosa un debat llarg sobre la independència acabarà per deprimir les inversions".

Difícil redreçar-ho
Tant els politòlegs Pau Canaleta com Aleix Cuberes veuen complicat que la situació es pugui redreçar per la distància emocional entre Espanya i Catalunya. Canaleta afirma que "hi ha un camí de no-retorn: l'autoengany d'Espanya, de no creure's Espanya com és realment". "La clau és el pacte de l'Estatut, és la comprovació definitiva que no hi ha res a fer". Canaleta recorda que el text va ser referendat pel Parlament, pel Congrés i en un referèndum i "tot i això hi va haver un Tribunal Constitucional que el va retallar". "No hi ha empatia per part d'Espanya", assegura Canaleta.

Per a Cuberes, "el problema no és la Constitució, sinó la lectura restrictiva i la voluntat política d'aquesta lectura que en fan els partits espanyols". L'expert en comunicació afirma que "per redreçar la situació, Catalunya hauria de tornar a renunciar i no crec que aquesta sigui la prioritat".

El professor de la UdG, Lluís Orriols, considera, però, que "l'actual procés es desinflarà i, en tot cas, a llarg termini, Espanya entendrà la seva plurinacionalitat. Caurà pel seu propi pes", conclou.

  LA SELECCIÓ DELS LECTORS
 L'ÚLTIM
 EL MÉS LLEGIT
 EL MÉS VOTAT
  Conegui'ns:  CONTACTI |  CONEGUI'NS |  LOCALITZACIÓ     PUBLICITAT:  TARIFES  
Queda terminantment prohibida la reproducció total o parcial dels continguts oferts a través d'aquest mitjà, llevat autorització expressa de diaridegirona.cat. Així mateix, queda prohibida tota reproducció a l'efecte de l'article 32.1, paràgraf segon, Llei 23/2006 de la Propietat intel·lectual.
Adaptat a la Llei de
Protecció de Dades per


Avís legal
Altres mitjans del grup
Diario de Ibiza | Diario de Mallorca | El Diari | Empordà | Faro de Vigo | Información | La Opinión A Coruña | La Opinión de Granada | La Opinión de Málaga | La Opinión de Murcia | La Opinión de Tenerife | La Opinión de Zamora | La Provincia | La Nueva España | Levante-EMV | Mallorca Zeitung | Regió 7 | Superdeporte | The Adelaide Review | 97.7 La Radio | Blog Mis-Recetas | Euroresidentes | Loteria de Nadal | Oscars | Goya