El líder d'Unió Democràtica de Catalunya, Josep Antoni Duran i Lleida, va revelar en el seu bloc personal que la setmana passada va anul·lar un dinar conjunt amb el president de la Generalitat, Artur Mas, i el president d'ERC, Oriol Junqueras, perquè aquest últim va demanar la seva dimissió després de la resolució judicial pel "cas Treball". "Jo no m'assec amb algú que demana la meva dimissió", va assegurar en una resposta en el seu bloc a una persona que li va preguntar la seva opinió sobre el fet que el seu "soci" en el Govern català, Oriol Junqueras, li demani responsabilitats pel "cas Treball", i al qual Duran va respondre: "ERC no és el meu soci".
En aquest punt, Duran va puntualitzar que amb Esquerra només "tenim un pacte d'estabilitat parlamentària, però accepto i entenc que vostè el consideri soci", per afegir que "respecto que demanin la meva dimissió, però no ho comparteixo". Preguntat també per aquesta persona sobre si en un referèndum "votaria Unió a favor d'una consulta amb una única pregunta a favor o en contra de la independència", Duran li va respondre que "Unió hauria de decidir. Jo defensaria i votaria no".
Finalment, Duran i Lleida va entendre que, en la recent declaració de sobirania per a Catalunya acordada entre CiU i ERC, "la Confederació sí té cabuda en l'acord". Duran i Lleida va publicar dissabte un apunt en el seu bloc on va escriure que hi ha "un ànim destructiu general que és nociu", perquè "tots els dirigents dels altres partits" han demanat la seva dimissió després de l'acord judicial del cas Treball.
Entra en vigor la reforma
Coincidint amb la polèmica per l'acord judicial que ha evitat que diversos militants d'Unió ingressessin a la presó per corrupció, el pròxim 17 de gener entrarà en vigor la reforma del Codi Penal que amplia la responsabilitat penal als partits polítics i sindicats, fins ara exclosos. La possibilitat de perseguir penalment els partits polítics com persones jurídiques és fruit d'un acord entre el PP i UPyD en la recent reforma del Codi Penal en matèria de frau fiscal i a la Seguretat Social, que va comptar amb el rebuig del PSOE i també de la pròpia CiU, de la qual forma part UDC. En l'exposició de motius de la reforma, es destaca que així se supera la "percepció d'impunitat" que partits i sindicats traslladaven amb l'anterior legislació. D'aquesta manera, s'estén la responsabilitat penal per les actuacions il·lícites desenvolupades pel seu compte i en el seu benefici, pels seus representants legals i administradors, o "pels sotmesos a l'autoritat dels anteriors quan no hagi existit un control adequat sobre els mateixos".
La tardor passada, el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, va defensar aquesta reforma perquè, segons el seu parer, no tenia sentit que partits i sindicats tinguessin actualment cap tipus de "privilegi" en aquest sentit. Durant el debat de la iniciativa al Congrés el passat 31 d'octubre, CiU va mostrar el seu rebuig a aquest canvi en el Codi Penal, que altres grups van qualificar també de "populista". Així, la diputada socialista Magdalena Valerio va titllar la modificació de "populisme punitiu", i no de mesura que servís per regenerar la vida política, en un moment en què els partits i les institucions estan especialment qüestionats pels ciutadans. Va recordar que la inclusió el 2010 de les persones jurídiques en la responsabilitat penal es va dur a terme per lluitar contra el crim organitzat, però sense que pogués estendre's als estats, organismes dependents, partits i sindicats, llevat que haguessin estat creats amb aquesta finalitat delictiva.
En aquesta mateixa línia, el diputat del PNB Emilio Olabarria va titllar la reforma d'"aberració" i va advertir que no es poden estendre responsabilitats individualitzables al conjunt d'una organització política o sindical. Per contra, la líder d'UPyD, Rosa Díez, va reconèixer sentir-se "al·lucinada" perquè alguns grups critiquin una iniciativa per estendre la responsabilitat penal aplicable a persones jurídiques a partits i sindicats. Segons la seva opinió "no té sentit" que els partits no segueixin les mateixes normes que ells mateixos, a través dels seus càrrecs públics, han considerat convenients per a la resta de la ciutadania i de les diferents empreses i organitzacions de la societat civil.
