A la reunió del Consell Nacional de CDC celebrada dissabte, Oriol Pujol va llegir un codi ètic. Va de regeneració? Només em falta veure a una guineu llegir un manifest a favor de les gallines.
Fa pocs dies més, Artur Mas va reunir autoritats judicials per a exposar què creia de la corrupció. La primera vegada que en vaig sentir parlar no m'ho podia creure. Res no indica que la iniciativa de Mas hagi agradat gens ni mica a jutges i fiscals, ni, pel que sé, a tots els que es van veure obligats a assistir-hi; per educació, no per interès.
Catalunya és un país petit i tots ens coneixem. No hi assistí el conseller de Justícia Germà Gordó. Potser tenia sentit. Goso pensar que els jutges sabien llatí i podrien recordar allò de "facta, non verba" ( fets, no pas paraules), si bé presumptes fets ( i altres de no presumptes, sinó reals) de CiU haurien d'haver estat evitats. Però no ho foren.
Segons totes les aparences Mas volia influir en una funció que ha de ser cent per cent independent, sense cap dependència jeràrquica, sense admetre cap pressió externa, ni tan sols cap raonament, excepte els que exposin les parts afectades.
Tot culmina en un debat contradictori que està regulat per la llei processal i presidit per un jutge. Aquest només està obligat a complir i fer complir la llei, a partir d'una valoració de les proves que ha ser dominada la seva lliure consciència i enteniment. A més, això s'ha d'efectuar a diversos nivells - és a dir per més d'un tribunal - per esmenar els errors humans de valoració que hi pugui haver hagut.
Per imperatiu convencional internacional ( els infinits convenis que obliguen Espanya, l'"Estat veí" per a Mas) el que he dit només pot ser com he dit. També ho creu una institució que no recordo que Mas hagi citat mai: el Tribunal Europeu de Drets Humans, dit d'Estrasburg, perquè té la seu a la capital d'Alsàcia, ciutat que tan ha patit els sobiranismes estatistes extrems. N'he escrit força.
Mentrestant, el vodevil de les escoltes telefòniques ajuda a efectuar un bon retrat de la realitat fàctica de l'actual Generalitat. Ho aclareix la resistència a dimitir del seu càrrec de director general de Presons de l'antic cap director general de Seguretat Ciutadana de la Generalitat (1996-2003), per tant sota Jordi Pujol, Xavier Martorell. En informació oficial de la Generalitat també es designa (justament) aquest càrrec com "director general dels Mossos d'Esquadra".
O sigui que Mas ha estat lluitant perquè els Mossos d'Esquadra intervinguessin com a policia judicial en el tema de Método 3, en el qual ha aparegut un antic director general dels Mossos, Xavier Martorell. Què en pensen d'això els magistrats als quals ara Mas vol diguem-ne il·lustrar? Aquests ja saben ben bé que la designació del cos que sigui com policia judicial és competència exclusiva del jutjat competent.
A més, Martorell va ser durant l'anterior legislatura, la primera de Mas, director General d'Anàlisi i Prospectiva, en el departament de presidència, on el va portar el seu gran amic i company Germà Gordó secretari del Govern. Ho va ser després (sic) de ser cap de seguretat del Barça, fins exactament el dia vuit de gener d'enguany, 2013. Però això molts mitjans ho han passat per alt. Cessà fa menys de sis setmanes per ser nomenat director general de Presons pel seu sempre amic Germà Gordó, en ser aquest designat conseller de Justícia.
Ser director general d'Anàlisi i Prospectiva ho pot incloure tot, com indica la informació oficial de la mateixa Generalitat, la qual, ai las, està farcida de frases que potser ara Mas lamenta. Per exemple, "emetre anàlisis de seguiment i avaluació destinats al president o presidenta (de la Generalitat)", "planificar, dissenyar i coordinar l'elaboració d'anàlisi i prospectiva que el President o presidenta (de la Generalitat) consideri prioritaris". Ai caram, cal sospitar que ho va fer. Caldria veure'ls i seria obligatori mostrar-los si aquí hi haguessin lleis com les vigents a molts països més democràtics que el nostre. Com exemple les "Freedom Information Act" dels Estats Units ( 1966) i de Gran Bretanya (2000). El seu contingut és el dret d'accés a la informació que tingui l'administració pública i pot ser d'interès pels ciutadans, en un sentit molt ampli. Però parlar d'això a Mas és com somniar despert. Prefereix jugar amb els mots i cercar la portada confusionària del dia següent en la premsa subvencionada. Fa massa farsa.
