Europa dona la raó a una gironina a qui li van denegar la pensió de viduïtat fa 10 anys

El Tribunal Europeu de Drets Humans conclou que se li van vulnerar els drets fonamentals i el Suprem ha ordenat anul·lar les sentències, ja fermes, que li van refusar la prestació per no complir requisits

L'entrada al Tribunal Europeu de Drets Humans, situat a Estrasburg. Imatge del 7 de setembre de 2021. (Horitzontal)

L'entrada al Tribunal Europeu de Drets Humans, situat a Estrasburg. Imatge del 7 de setembre de 2021. (Horitzontal) / Albert Cadanet / ACN

Ariadna Sala

Ariadna Sala

El Tribunal Suprem ha ordenat anul·lar totes les sentències que van denegar a una gironina el seu dret a percebre una prestació de viduïtat que havia demanat el 2 d’abril de 2014. L’Alt Tribunal ho ha fet com a resposta a una resolució del Tribunal Europeu de Drets Humans, que considera que s’han vulnerat els drets fonamentals de la dona. Ara, el Jutjat Social 2 de Girona, que va denegar, en primer lloc, la prestació a la dona, haurà de tornar a emetre sentència, i podria donar-li la raó.

La demandant va demanar l’abril de 2014, fa una dècada, una prestació de viduïtat després de la mort de la seva parella de fet. Havien conviscut des del juny de 2008 fins al gener de 2014 en un domicili a Girona, i en aquell moment la legislació catalana, emparada pel Codi Civil, tenia uns requisits més laxos que els exigits per la Llei General de la Seguretat Social (LGSS) a l’hora de considerar constituïda una parella de fet; era suficient acreditar convivència de dos anys amb padró o tenir un fill en comú. La mateixa llei Estatal admetia que als territoris amb legislació pròpia se’ls apliqués la seva normativa.

La demandant complia els criteris exigits a la legislació autonòmica, però aquell mateix any el Tribunal Constitucional va declarar inconstitucional l’article de la LGSS que permetia aplicar la normativa específica de les comunitats autònomes. Per això, tant la Seguretat Social com el Jutjat Social 2 de Girona van denegar-li la prestació, al·legant que no complia els criteris, entre els quals una convivència mínima de cinc anys acreditada per registre.

La dona va arribar fins al Suprem, però se li van denegar tots els recursos. També va anar al Tribunal Constitucional, que no li va admetre el recurs. La sentència va esdevenir ferma l’any 2019, però la demandant va elevar l’afer fins al Tribunal d’Estrasburg per vulneració d’un article del Conveni Europeu de Drets Humans (dret a la protecció de la propietat), al·legant que se li havia exigit un requisit que en el moment de sol·licitar la pensió no existia perquè no s’havia dictat la sentència del Constitucional, i encara podia acollir-se als requisits del Codi Civil català. 

El tribunal europeu li va donar la raó, al·legant que li havien d’haver donat un període transitori per poder complir els nous requisits. A més, també va concedir-li una indemnització de 8.000 euros pels danys morals i va imposar a l’Estat el pagament de les costes i despeses per valor de 336 euros.

 Aquesta resolució podria obrir la porta al fet que més persones a qui el 2014 se’ls va denegar la prestació de viduïtat pel canvi de requisits reclamessin el mateix tracte. Per ara, el procés judicial torna al començament, una dècada després. El periple d’aquesta gironina encara no s’ha acabat.

Subscriu-te per seguir llegint