Les administracions públiques han trobat en les loteries una font de finançament alternatiu que solen destinar a programes socials. Cada any veiem imatges de les alegries de barris i ciutats agraciades amb els primers premis. Sovint oblidem que qui ha pagat aquella alegria és la resta de compradors. I el perfil del jugador de loteria és, sobretot, el d'un treballador mileurista o el d'un aturat que espera un cop de sort. La loteria no deixa de ser una mena d'"impost voluntari", però d'un marcat caràcter regressiu: a diferència de l'IRPF, l'impost progressiu per excel·lència -paga més qui més guanya-, en el cas de les loteries a qui perjudica més és a les classes més baixes. Com que en l'actual context difícilment la despesa en loteries creixerà, perquè la "Grossa" catalana tingui èxit comercial i social caldrà captar part dels compradors d'"El Gordo". Que tinguin sort.
