El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va anunciar ahir que un grup d'experts canviarà la metodologia de les balances fiscals autonòmiques que calculi les diferències en el finançament dels serveis públics que reben els ciutadans en cada territori. En la seva intervenció en la convenció del PP de Catalunya, Montoro va explicar que aquest grup d'experts presentarà aquesta nova fórmula de les balances, que passaran a anomenar-se "comptes públics regionalitzats", en un conclave a Girona el pròxim 31 de gener, i amb aquesta metodologia es presentaran al març els resultats.

Montoro també va advertir que la independència de Catalunya era "un divorci impossible econòmicament" i el benestar de tots depenia de "seguir junts" i fer una Espanya "pròspera". El titular d'Hisenda, que va assenyalar que les balances fiscals no podien ser mai un "motiu de divorci econòmic, i menys polític", va explicar que el que es pretenia amb aquest canvi no era estudiar el que cada administració feia als territoris, sinó "en els individus" de cada territori. Així, segons va afegir, calcular "si hi ha diferències en el finançament de serveis públics que reben els individus", tot amb l'objectiu que al final s'aconsegueixi un finançament "equivalent" per a tots. El ministre també va assegurar que el Govern es comprometia a que el nou model de finançament autonòmic es desenvolupés garantint la prestació dels serveis públics.

"Per això estem en el Govern, no per obrir greuges comparatius", va dir el titular d'Hisenda en aquesta intervenció en la qual, d'una altra banda, va assegurar que Espanya estava superant la crisi econòmica "gràcies a Catalunya" i a "la capacitat d'emprendre i créixer" d'aquesta comunitat. "Aquesta és una terra excel·lent, amb una capacitat d'emprendre formidable", va insistir el titular d'Hisenda, per a qui la prova que Catalunya estava impulsant també la sortida de la crisi espanyola eren les dades de l'Enquesta de Població Activa que es va publicar dijous.

Va subratllar que des de 2012 l'Estat havia ajudat a les comunitats mitjançant el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) i el pla de pagament a proveïdors amb 105.000 milions d'euros, dels que Catalunya havia rebut gairebé una tercera part. En el cas del pla de proveïdors, va apuntar que s'havien mobilitzat 7.500 milions per a Catalunya, i que al febrer hi haurà un nou pagament de 2.400 milions d'euros dels 8.000 que en aquesta fase es repartiran al conjunt d'Espanya.