El president del comitè de govern d'UDC, Josep Antonio Duran i Lleida, ha confessat que no s'acaba de sentir còmode amb l'abstenció de CiU a la llei que regula l'abdicació del Rei però assegura que tampoc s'hauria trobat còmode votant 'sí' i, encara menys, optant pel no. D'aquesta manera, s'ha expressat a la carta web setmanal que dirigeix als militants en la qual també confirma que assistirà a l'acte de coronació de Felip VI "amb molt de gust". Duran fa una valoració positiva del regnat de Joan Carles I i es refereix al príncep d'Astúries com una persona "preparada i competent" però argumenta l'abstenció per qüestions de "forma i de fons".
En referència al sentit del vot de CiU al Congrés, Duran afirma que la realitat és "altament complexa" i que resumir-la en una paraula és sempre arriscat. "Assumeixo els costos del risc", afegeix. El líder d'UDC nega que s'hagi decidit l'abstenció perquè "la cosa no va amb nosaltres" i assegura que "ara per ara, i ningú no sap fins quan, el que es decideix a l'Estat va amb nosaltres". També desvincula la decisió el vot del debat sobre monarquia o república i de l'opinió sobre el futur Rei.
Segons Duran, l'abstenció respon a qüestions "formals i de fons". Pel que fa a l'aspecte de les formes, el líder d'UDC ha afirmat que "no és el primer cop que s'exclou CiU d'una decisió d'Estat" i ha recordat que la federació nacionalista no va participar en la reforma de la Constitució del setembre del 2012 pactada per PP i PSOE. Duran ha explicat que aquest dilluns va parlar telefònicament amb Soraya Sáenz de Santamaría, i que la vicepresidenta del govern espanyol li va informar de l'acord entre PP-PSOE per fer una llei per regular l'abdicació de Joan Carles I i que es votaria al Congrés el pròxim 11 de juny. Segons el relat de Dura, en cap moment li va dir a Sáenz de Santamaría que CiU votaria 'sí', 'no' o abstenció. "Vaig explicar-li que al matí havia parlat telefònicament amb el president Mas i que em semblava que no hi havia motius per pensar en un no, però que calia esperar per saber què votaríem", assegura.
Pel que fa a les qüestions de fons, Duran ha argumentat que l'Estat que Felip VI heretarà com a Rei està tractant Catalunya "molt injustament". "Ell ho sap i aquest Estat no pot esperar que la nostra actitud en un debat d'Estat sigui fer veure que no passa res. En aquesta línia, ha negat que la voluntat de l'abstenció sigui "trencar ponts" amb l'Estat o amb la monarquia però recorda que "ja hi ha molts ponts trencats". "Simplement no podem fer veure que no plou i aixoplugar-nos en un edifici ple de goteres. Tan de bo el nou Rei pugui ajudar a reconstruir-lo", ha conclòs.
Tot i els "peròs" expressats, Duran ha explicat que assistirà "amb molt de gust" a la coronació de Felip VI amb "plena normalitat democràtica" i ha afegit que no és just pel príncep que s'enterboleixi més la seva designació.
Felip preparat i competent, balanç positiu de Joan Carles
En referència al príncep d'Astúries, Duran diu que és una persona "preparada i competent per afrontar una necessària renovació des del seu espai constitucional a totes les nivells" i assegura que ell és el dirigent de la federació nacionalista que més hores ha compartit amb el futur Rei.
El balanç del regnat de Joan Carles I és, segons el líder d'UDC, en "termes positius". Tot i així assegura que hagués preferit que públicament el Rei hagués anat més enllà en els seus posicionaments sobre Catalunya i ha donat a entendre que privadament el Rei ha demanat a Rajoy una resposta que doni sortida a la reivindicació del poble català.
"Amb els seus pros i contres, el rei Joan Carles ha estat un referent positiu dels canvis polítics, socials i econòmics que s'han produït al conjunt de l'estat espanyol al llarg dels darreres trenta-vuit anys", ha afirmat.
La "política petita" del PP
En referència a les crítiques del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, per l'abstenció de CiU a qui va acusar de fer "política petita", Duran li ha replicat que "no es pot reclamar a ningú amb autoritat moral que es faci política amb majúscules quan el que està passant és fruit de tanta política petita" que Duran atribueix principalment al PP. Pel líder d'UDC, fer política petita és recórrer l'Estatut al Tribunal Constitucional (TC), fer una campanya de falques publicitàries "excitant l'animadversió contra Catalunya" o votar en contra del decret que impedia la intervenció d'Espanya "perquè es cremés Zapatero".
