Un final d'etapa inesperat i marcat per La Camarga

Va néixer a Blanes, va estudiar a Girona i va posar pau al PPC després de l'etapa de Josep Piqué

29.07.2015 | 10:11
Un final d'etapa inesperat i marcat per La Camarga

Q

uan el juny de 2013 es va fer pública la conversa mantinguda amb Victória Álvarez al restaurant La Camarga, va començar un dels episodis més durs per a Alícia Sánchez-Camacho. Qüestionada fins i tot internament per certs sectors del PP, el Parlament de Catalunya la va reprovar per aquest cas i li va demanar la dimissió com a senadora. Però el seu paper previ al 9N, en què sovint va trobar a faltar el suport de la direcció nacional, la va tornar a reforçar. Les males perspectives electorals del PPC han acabat per fer baixar del carro electoral la candidata que el 2010 i al 2012 va obtenir el millor resultat pel partit en unes eleccions autonòmiques.
Filla de guàrdia civil, Sánchez-Camacho va viure a Blanes fins als 18 anys i va estudiar a Les Alzines a Girona. De petita volia ser ballarina, però va acabar decantant-se pel Dret. Va ser jutge substituta, i va tenir una carrera metòrica en l'administració pública: directora provincial de Treball, subdirectora general de Formació Professional i directora de l'Institut de Seguretat i Higiene en el Treball.
Diuen que al ministeri de Treball va enlluernar Javier Arenas, el que li va valer una estada com a consellera laboral de l'Ambaixada d'Espanya a Washington i delegada de l'ONU a Nova York.
L'any 1999 i el PP es va quedar sense candidat a Girona, la província on el partit tenia més dificultats, i Arenas va pensar en ella. Alicia va dir sí i va començar una carrera política que la va portar al Parlament, al Congrés i al Senat.
Divorciada i mare d'un fill, l'any 2008 Rajoy va confiar en ella per redreçar les turbulentes aigües del partit després de l'etapa de Josep Piqué. Un any més tard, eva ser proclamada candidata del PP a la presidència de la Generalitat, convertint-se en la primera dona de la història en optar al càrrec. Els seus històrics resultats de 2010 la van situar com una baronesses territorials del PP amb més ascendent a Madrid
Ara, setze anys després d'entrar en política, deixa de ser la cap de cartell d'un partit amb males perspectives electorals, però on fins fa poc, pràcticament tothom donava per fet que repetiria com a candidata.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema