LA GUSPIRA

Un mal dia per a Mas, CDC i ERC

10.09.2015 | 16:50

Objectivament, abans-d´ahir va ser un dia catastròfic per a Mas i per la seva inefable candidatura. En qualsevol lloc del món democràtic, el 27-S, el personatge i el seu agònic partit, rebrien una justa i de definitiva clatellada. Ningú no es voldria col·ligar amb Mas, que ni arribaria a obtenir els només 36 diputats, sobre un total 135, de què disposava CDC en el parlament sortint. Això és així, però Mas parlava i parla com si tingués de sempre els 135 escons.
Les enquestes preelectorals mostren que Mas ni en broma obtindrà la majoria (68 escons) ni, encara menys, la majoria dels vots. En totes les eleccions Mas ha perdut vot i escons. Ara continuaria sent així. La seva tàctica és amagar-se. La suma de CDC i ERC perdrà vot en relació amb el 2012.
La doble clatellada d´abans-d´ahir va consistir en 194 contractes, per valor de prop de 210 milions d´euros, de què es beneficià el clan familiar Sumarroca i també la caiguda en picat de la qualificació de la sanitat catalana. Sota Mas i les seves monumentals retallades la sanitat ha passat de ser la cinquena millor de l´Estat a la tercera pitjor, és a dir començant per la cua.
Altres informacions també donen molta més força al que sempre he escrit, des de fa anys. Segons tots els indicis, el pujolisme hauria instaurat a Catalunya un sistema corrupte, que Mas hauria mantingut i potenciat, arribant a constituir no solament una forma d´enriquiment per a uns quants, sinó també una forma de govern i un mètode de finançament polític. S´entén que tots els serveis públics catalans hagin empitjorat. Ningú no compraria deute públic si la Generalitat n´emetés. Tampoc pot recórrer a cap altra forma de crèdit. El deute de la Generalitat ha passat de 30.000 milions a 60.000. Etcètera.
N´he parlat amb moltes fonts. Totes elles temen que, malgrat l´òbvia gravetat dels fets coneguts abans-d´ahir, aquests poden tenir poc efecte en les estimacions vot i, cosa pitjor, en el vot del 27-S. Jo em resisteixo a creure-ho. No puc admetre que la meva societat hagi caigut tan baix.
En el segle XV, Pere March ( pare d´Ausiàs March) es feia una pregunta avui encara adient: «Jo em meravell com no es veu qui ulls ha, / a cell qui ou per què no vol entendre, / e qui no sap per què no vol apendre,/ e cell qui pot e sap com bé no fa ...»
Ningú de l´olla en el poder no sent vergonya? Com es pot permetre que el responsable màxim de la Generalitat torni a aspirar al mateix càrrec a partir d´una retorçada i mundialment inèdita filigrana que impedeix que pugui ser tan sols preguntat, ni comparegui en cap debat electoral?
Dos mals – i en tenim molts més – mai no sumen un bé. A més, cada dia està més demostrat que la impossible independència encara ens empobriria més. Ja comencen a haver-hi una infinitud de treballs que ho deixen molt clar. No queden secrets per revelar ni càlculs per fer. Tot està dit i redit.
Com tothom pot sospitar, tinc algunes fonts gironines. Una d´elles, un gran professional de poc més de quaranta anys, m´envia un correu dient-me: «Des de fa un temps, en el meu entorn laboral, familiar i d´amistats s´ha produït un SILENCI POLÍTIC (les majúscules són seves) mai vist. Ningú parla de política. Fet curiós i per reflexionar. No hi ha debat. Tothom sap el que opina l´altre i la gent no es vol "enganxar". Crec que a les eleccions hi haurà molta participació. Tinc la sensació que hi ha molta gent callada que està esperant per sortir a les urnes». Confio que tingui raó.
Però de moment tenim famílies i amics dividits. Uns estan ensarronats per una màquina destinada a això fer. Altres estan espantats, perquè aquí hi ha un tipus de «repudio», que diuen a Cuba, contra els discrepants. El meu amic també em pregunta pels Mossos. Li dic que estigui tranquil, i hi entenc, com he demostrat en aquest diari. Obeiran sempre el poder judicial.
Confio que Mas hagi d´acabar la seva carrera ben aviat. Però això passarà tan més aviat com més baix sigui l´incomprensible vot que assoleixi. Aquest és un axioma claríssim.
Mas ha dit en públic manta vegades que calia deixar de banda el catalanisme polític que sorgí amb la Renaixença. Jo crec que l´hem de recuperar. Si no ho fem aviat, haurem de passar per un llarg i difícil Calvari. Hem de sortir del buit intel·lectual i conceptual que deliberadament va crear Jordi Pujol. Sense partir d´aquell buit no hauríem pogut caure tan avall. Em complaurà exposar-ho, perquè la destrucció del pujolisme, encara empitjorat per Mas, és del tot imprescindible. Cal esbotzar la paret d´odi i de poder personal. Llegir amb detall, en aquest diari o a internet, els dos grans temes als quals he al·ludit serà un necessari pas endavant.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema