CDC i ERC no concorreran junts a les eleccions general del proper 20 de desembre. Així ho van confirmar ahir ambdues formacions al·legant que el fet presentar-se per separat ajudarà a «eixamplar» l'oferta sobiranista, en la que no hi haurà la CUP i on, van dir, compartiran una part del programa per «garantir la unitat d'acció» en defensa del procés independentista a la Corts Generals.
Feia dies que s'especulava sobre aquesta possibilitat però ahir es va confirmar en una compareixença al reconte modernista de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. Allà, el coordinador nacional de CDC, Josep Rull, i la secretària general d'ERC, Marta Rovira, van presentar a la premsa l'acord per anar en llistes separades, per al Congrès i el Senat. A diferència del 27S, ambdos partits van dir que no volen convertir els comicis general en un plebiscit. D'aquestes manera, els dos partits independentistes eviten reeditar l'experiència de la llista unitària de Junts pel Sí amb la finalitat, segons va dir Rull, d'«eixamplar» i «maximitzar» l'espai electoral independentista, cadascun des de la seva «posició ideològica», en unes eleccions on no hi haurà la Candidatura d'Unitat Popular (CUP). Malgrat això, ni Rull i Rovira van volen precisar si Joan Tardà (ERC) i Francesc Homs (CDC) seran els seus respectius caps de llista. No ho van fer, van dir, per respecte als procediments interns per escollir els candidats.
El que sí que van avançar és que s'elaborarà un manifest sobre el full de ruta independentista, al qual podran adherir-se altres forces i entitats i que serà l'únic punt en comú que compartiran CDC i ERC en els seus programes per al 20-D.
Segons va dir Rull, el text programàtic serà «coherent» amb la proposta de resolució parlamentària independentista acordada per Junts pel Sí i la CUP. El punt compartit també inclourà el rebuig al Tribunal Constitucional que conté la resolució. «La voluntat del poble no és esmenable per cap tribunal, el que defensem aquí -a Catalunya- ho defensarem a Madrid», va destacar Rull.
El numero dos de Convergència va defensar tenir presència a Madrid perquè creu que s'han d'«utilitzar tots els mecanismes per defensar el mandat -del passat 27S a favor de les llistes independentistes- i Catalunya encara forma part de l'Estat espanyol». A més, va insistir que, malgrat les «amenaces» de l'Estat, la seva voluntat és complir el mandat del 27-S a través del «diàleg i a la negociació» perquè això forma part del seu «codi genètic».
Tenint en compte que el full de ruta cap a la independència està plantejada per ser desplegada en 18 mesos i la legislatura en les Corts és per a quatre anys, Rovira va avançar que estan estudiant la possibilitat de deixar els «escons buits» a la Cambra Alta i Baixa si s'arriba a proclamar la independència.
Corrupció a banda
Davant les preguntes de si ERC es distanciava aquesta vegada de CDC pels casos de corrupció, Rovira va voler matizar que el tema del 27S va ser una «coalició extraordinària» per obtenir un mandat democràtic a favor d'iniciar un procés sobiranista. En aquest sentit, Rovira va dir que la corrupció no va influir ni per sumar-se a CDC el 27S ni per concórrer en solitari el 20D, encara que ERC té clar que vol acabar amb aquesta xacra. «Volem un país net de corrupció, seguirem treballant en aquesta línia», va destacar. La republicana va remarcar també la importància que CDC i ERC hagin anunciat les seves candidatures per separat en una conferència de premsa conjunta, per demostrar que segueix sent un moment «extraordinari», tot deixant clar que el format per de les eleccions generals no afecta en cap cas la unitat de Junts pel Sí al Parlament.
Rufian, possible cap d'ERC
A banda d'això, ambdues formacions es comprometen que els seus grups en Congrés i Senat tinguin una «acció coordinada» pel que fa al procés independentista.
Pel que fa als possibles candidats, Rovira va insistir que es determinaran les llistes en un Consell Nacional republicà del 7 de novembre, mentre que Rull tampoc ha confirmat Homs com cap de cartell al·legant que es definirà en un Consell Nacional convergent el 14 de novembre.
Precisament, entre els noms que aquests dies sonen hi ha a CDC, Francesc Homs, i a ERC, Joan Tardà i més fortament, Gabriel Rufian. Rufian, membre de Súmate i del secretariat nacional de l'ANC, ja hauria anunciat per carta a la formació que deixa la direcció i que passa a ser soci de base. Un fet que, segons van avançar ahir algunes emissores, podria implicar que té molts números que convertir-se en el cap de llista d'Esquerra. Les travesses especulen també amb què Tardà podria passar així a ser el número dos de la candidatura.
