El fiscal del cas Palau, Emilio Sánchez Ulled, va dedicar ahir el seu segon dia d'informes per exposar les seves conclusions i arguments pels quals creu que CDC es va finançar irregularment a través del Palau de la Música. En la primera part, Ulled va assegurar que el pagament de comissions irregulars de Ferrovial a CDC es va fer «prenent el tot per la part, o pel partit», en referència a la Generalitat, i amb un «esquema mental o forma de pensar» que confonia el partit amb el Govern. Així, va reiterar que Ferrovial va pagar comissions il·lícites al partit per aconseguir adjudicacions d'obra pública utilitzant les «canonades» del Palau. «El Palau era la canonada per la qual transitava els diners de Ferrovial» en comissions il·lícites a CDC, va dir. Al final de l'informe, Ulled també va apuntar que l'extesorer de CDC, Daniel Osàcar, «era el gallet de la pistola de CDC, però no tota la pistola».

En l'inici de la segona jornada del seu informe, Ulled va relatar que el mètode es va començar a utilitzar els anys 90 i va continuar fins que van entrar els Mossos al Palau el juliol del 2009. De fet, en alguns documents creuats entre Ferrovial i el Palau es parlava de «pressions» per aconseguir obres públiques, o fins i tot de possibles adjudicacions futures. El fiscal, fins i tot, va explicar que el percentatge de comissió del 4% era exacta fins el 2003 ja que es tractava d'obres mitjanes, com un pavelló esportiu a Sant Cugat del Vallès o una obra de regadiu, però a partir d'aquell any, amb la Ciutat de la Justícia i la Línia 9 del Metro, la comissió es va «negociar». També va tornar a mostrar el famós quadre on en una columna s'especifiquen «pagaments a Daniel», en suposada referència a Osàcar. El fiscal va remarcar la importància d'aquest document, perquè és l'únic que detalla pagaments mensuals de la constructora al partit a través de l'entitat musical.

Tot i que Millet i Montull han reconegut el finançament irregular de CDC, Osàcar, Buenaventura i Elizaga l'han negat. El fiscal va intentar desmuntar la tesi que tots els diners de Ferrovial al Palau eren per patrocinis d'activitats musicals. Així, va dir que dels 11 milions entregats per la constructora al Palau del 2001 al 2011, només una petita part eren realment pel Cicle Palau 100 o per altres concerts organitzats per la Fundació. La majoria anaven directament a comptes de l'Orfeó no oficialitzats en la comptabilitat oficial i que acabaven en mans de Millet, Montull o CDC, segons el fiscal. Així, va recordar que Ferrovial no va patrocinar amb aquestes quantitats a cap altra entitat cultural i que hi ha molt poques empreses privades que donessin tants diners a una sola entitat.

En tot cas, va reiterar que Osàcar no pot descarregar la responsabilitat en Torrent, ja que també va ser responsable dels convenis entre l'Orfeó i la Fundació Trias Fargas de CDC-. Ulled va posar d'exemple un document on s'anota la Generalitat com a receptora de comissions per obres, quan en realitat era CDC qui cobrava irregularment. Això li va servir a Ulled per dir que entre els dirigents del Palau i de la CDC d'aleshores hi havia un «esquema mental, una forma de pensar» que confonia «el tot per la part, o pel partit», va continuar afegint el fiscal.

Una «influència en cadena»

Ja l'última part del seu informe, Ulled va considerar que Osàcar no va poder organitzar ell tot sol el suposat entramat i, segons ell, hi va haver «influència en cadena», i Osàcar era el «gallet de la pistola, però no tota la pistola sencera».

El fiscal va voler argumentar cadascun dels delictes pels quals acusa, així com perquè els atribueix a cadascun dels principals acusats. Així, va admetre que per «prudència» no ha acusat a tothom sobre qui podria sospitar si no té indicis o base provatòria i va dir que han faltat més proves per poder jutjar a altres responsables de CDC. Segons el fiscal, Ferrovial pagava a CDC per obtenir obra pública, però en canvi no ha acusat a cap càrrec o funcionari de l'administració per adjudicar irregularment alguna de les obres sota sospita. Les adjudicacions a Ferrovial «no van ser arbitràries, però tampoc ho haguessin estat si s'haguessin adjudicat a altres competidors», perquè «eren grans competidors i les diferències eren mínimes», va prosseguir. «Però que no sigui arbitrari no vol dir que no respongui a alguna cosa que no és l'interès públic i la lliure concurrència», va dir el fiscal afegint que «si tant raonablement es podia donar a un o altre, li donaven al que els greixava».