Un passaport comunitari és una porta oberta a la residència a la Unió Europea, però també una eina útil, a vegades inestimable, per cometre fraus. El desmantellament d'organitzacions dedicades a falsificar documentació i fer passar estrangers extracomunitaris per europeus va més enllà de l'objectiu de proporcionar, previ pagament, els permisos necessaris per residir i treballar a Europa.
A vegades els papers són l'ariet per estafar bancs i comerços que tan sols requereixen la garantia d'un imprès que acrediti la residència i una llibreta d'estalvis. És el cas del frau dels portuguesos que la Guàrdia Civil de Girona i altres cossos policials han detectat en els darrers mesos; un seguit d'estafes que han donat lloc a gairebé una vintena de detencions i deixen enrere uns deutes que en ocasions han assolit el milió d'euros.
Alguns grans comerços habiliten un crèdit instantani als clients sol·licitant només el número de compte bancari i les dades personals. Durant aquest any, diversos clients de suposada nacionalitat portuguesa han comprat -a l'establiment que una gran cadena de botigues d'electrodomèstics i electrònica té a Girona, entre d'altres comerços- mòbils i objectes per a la llar per valor de milers d'euros, amb el compromís de pagar a terminis. Mostraven una documentació portuguesa i a córrer; perquè pagar, pagar, no pagaven. I és que la documentació era falsa i encobria una nacionalitat brasilera; i els comptes pels quals es suposava que havien de passar els rebuts mensuals estaven totalment sense diners
Grans estrategs
L'estratègia dels brasilers consisteix a desfer-se ràpidament d'un passaport ja amortitzat en diferents estafes i adoptar una altra identitat; però mantenint sempre la nacionalitat portuguesa aprofitant les facilitats per fer-s'hi passar gràcies a l'idioma comú. Això significa, a la pràctica, que els requeriments de pagament de bancs o botigues a aquests morosos queien en sac buit, ja que la persona que acreditava aquella identitat s'havia, literalment, volatilitzat. Es dóna el cas que en alguns casos ells mateixos disposen de la infraestructura informàtica necessària per falsificar els papers, cosa que converteix el negoci en rodó.
A més de la botiga d'electrònica i altres superfícies comercials, també entitats bancàries gironines han estat víctimes d'aquest frau durant el darrer any. Els crèdits demanats no eren de caire hipotecari sinó per al consum, i en general suposaven quantitats relativament petites: 5.000 o 6.000 euros. Mica a mica, però, una xarxa que operava a tot l'Estat va aconseguir estafar un milió d'euros a diferents entitats bancàries a les quals demanaven finançament per a la compra de cotxes que revenien immediatament a compradors de bona fe. El passat agost es van detenir 21 persones a tot l'Estat acusades de falsificació i estafa. El cap de la xarxa, Roniere F.M., residia a Girona juntament amb sis membres més de la banda.
Altres efectes de la crisi
A la primera colla de 12 brasilers detinguts per la Guàrdia Civil el passat febrer, fins i tot se'ls va trobar la infraestructura que feien servir per falsificar els documents, però no va transcendir si eren ells mateixos els qui cometien les estafes. Una altra onada d'acòlits del frau del portuguès detectats a Girona, formada per almenys quatre persones, va caure en mans de la policia sense haver consumat
massa fraus. Va començar a operar a principis d'estiu, quan l'aixeta dels crèdits bancaris destinats al consum ja s'havia estroncat a causa de la crisi econòmica. Una prova més que la recessió afecta tothom per igual, i no només els titulars d'una hipoteca.
