apunts

consell de guerra d'en boquica i algun però

13.11.2008 | 01:00
consell de guerra d'en boquica i algun però
consell de guerra d'en boquica i algun però

L'articulista exposa que fets històrics com les guerres s'expliquen sovint per interessos no ajustats
a la realitat

L a presidenta Aguirre té raó, haurien de jutjar els crims de Napoleó perquè la seva guerra té molt a veure amb la del 36. De fet la Guerra Civil no fou tal, ans al contrari, quatre conflictes bèlics s'hi sobreposaren: la lluita de classes que és pla més antiga que la revolta dels remences, les guerres entre nacionalitats hispàniques que es remunten, si res més no, al 1640; les guerres de religió i la guerra europea que és constant però intermitent, a casa nostra, des de la caiguda de l'imperi romà. Cadascuna d'aquestes lluites atàviques s'entrellaça al llarg del temps amb algunes de les altres. Però actualment no estem pas discutint això, es tracta d'una altra cosa: parlem del dret, com molt bé diu la senyora Aguirre, dels generals a ordenar l'assassinat en massa de civils, de cremar les seves cases i altres crims contra la humanitat que Napoleó va ordenar, diuen, contra la població revoltada de Madrid. Però ironitzant amb el dos de maig, la presidenta també reconeix per passiva l'equivalència de crims semblants malgrat el temps i la distància: Franco, Napoleó, o els del general que ara busquen les tropes especials sèrbies, o com la neteja ètnica de cristians a l'Iraq l'altre dia. Crims molt més amplis i terribles que els que cometé en Joan Pujol, àlies Boquica, criminal, traïdor i bandoler al servei del francesos, diuen les cròniques,... però és veritat??
Les associacions per a la memòria es mouen perquè aquestes coses no passin mai més, però sempre topen amb la mateixa pregunta: darrerament 4 milions de negres morts al Congo... però és veritat?? La reivindicació de la memòria és una lluita contra la manipulació política i partidista, interessada, dels fets. No podem proposar-nos que no passi mai més, és un exercici de pedanteria: només cal que el petroli o el poder absolut estiguin en joc perquè es repeteixi la cosa.
Però podem aspirar a saber per què lluitava cadascú i en conseqüència saber de quina manera el present es fonamenta en un remot passat. El passat al nostre Empordà podríem començar-lo, posem per cas, el dia 23 de març de 1793 quan l'exèrcit espanyol entrà a França pel coll del Portell i comandat pel general Ricardos s'apoderà "heroicament" del Vallespir. Es tractava d'una clara ingerència en els afers del país del costat que acabava d'abolir la monarquia. De manera que les anades i vingudes per l'Albera començaren abans que Napoleó fos emperador de França. Per cert, que els catalans del nord s'apuntaren en massa a l'exèrcit de la República i en el contraatac del Voló desorganitzaren l'exèrcit monàrquic que reculà, cames ajudeu-me, fins a Figueres deixant damunt el camp de batalla carros, bagatges, canons, dogmes de fe absoluta, banderes i un desori general. La impiua horda francesa que ens portava la separació de l' església i de l'estat, el divorci i l'abolició dels drets feudals de nobles i abats, fou aleshores combatuda a l'Empordà per guerrillers que tingueren com a comandats: el canongeCuffi, el capellàSalgueda, el rector de Begur, etc. no és pas estrany que fos així, la guerra entre la República i els Borbons sempre ha tingut un component religiós decisiu.
Però l'espanyolisme de la senyora Aguirre celebra sense matís el dos de maig de 1808 amb quadres d'aquell pintor que quan va arribar a Bordeus fugint avorrit de l'absolutisme, la primera cosa que va fer fou netejar-se la porqueria que portava a la Garona, riu que neix a Espanya però en un atac de seny gira cap al nord i s'exilia a la Gironda, abans no sàpiguen que porta nom de dona i l'ataqui un masclista violent.... La presidenta posa en un calaix de sastre tots els francesos i converteix en llegenda allò que li interessa (com és ben natural) deformant la realitat (tots els polítics són iguals). De manera que al final ja no sabem quina cosa va passar amb en Boquica "venut" als francesos des del primer moment, però el governador francès, el general Mathieu , el nomenà capità general de l'exèrcit de Napoleó. Acabada aquella guerra (que ara sabem que no s'havia acabat) va ésser jutjat en consell de guerra: Segons diu Eduard Rodeja, fou conduït a la plaça de Figueres, i col·locat de manera que només treia per un forat la part superior del cos. El poble va ser autoritzat a insultar-lo: Però només una dona se li encarà i li digué: miserable!!!! No hi ha certesa que aquests fets s'esdevinguessin així: només es pot afirmar que fou executat a la forca el dia de Sant Bartomeu i fou permès que se l'ultratgés i insultés per criminal i traïdor. Cosa que passa amb tots els qui han patit un consell de guerra!!!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Comarques

El terrorista va fugir a peu des de la Boqueria a la Zona Universitària

El terrorista va fugir a peu des de la Boqueria a la Zona Universitària

El conductor de la furgoneta va apunyalar després el jove de Vilafranca i va robar el seu cotxe...

Les cinc coses que has de saber abans d´anar a dormir

Les cinc coses que has de saber abans d´anar a dormir

No et perdis el resum del dia a les comarques gironines i al món

"Potser amb vosaltres hem perdut la partida però ho seguirem intentant"

"Potser amb vosaltres hem perdut la partida però ho seguirem intentant"

Un professor de dos dels terroristes assegura sentir una "barreja de tristor i ràbia"

«Com pot ser Younes? ... no he vist mai a ningú tan responsable com tu»

«Com pot ser Younes? ... no he vist mai a ningú tan responsable com tu»

La colpidora carta d'una educadora de Ripoll que s'ha fet viral a les xarxes

La policia confirma que l´imam de Ripoll va morir en l´explosió d´Alcanar

La policia confirma que l´imam de Ripoll va morir en l´explosió d´Alcanar

Segons les autoritats belgues el presumpte cervell dels atemptats de Barcelona i Cambrils va...

Enllaços recomanats: Premis cinema