la irresponsabilitat dels pares o quan pagans té raó

15.11.2008 | 01:00
la irresponsabilitat dels pares o quan pagans té raó

L'articulista analitza la polèmica generada aquest any a l'entorn del consum d'alcohol i sobretot a l'entorn de la venda de la substància a menors i adolescents durant les barraques

Hem tingut unes Fires, els gironins, molt passades per aigua. Tanta, que l'Ajuntament va decidir fer una pròrroga amb la bona intenció que els firaires se n'anessin suficientment contents monetàriament de Girona com per tornar l'any vinent. Vindrien i vindran igualment, ja que la nostra ciutat és acollidora i sobretot gastadora, i a més a més quasi tanca el circuit de festes majors que a Catalunya s'obre quan s'albira la primavera. Així que, amb pròrroga o sense, Fires tindrem per octubre de 2009.
Enguany no ha estat el soroll l'epicentre de la polseguera firaire, ni tan sols les condiciones meteorològiques sota les quals Sant Narcís s'ha emportat de veritat les mosques, ni tampoc les ferides que deixa al parc més històric de la ciutat l'ocupació feta per uns i altres, sinó les barraques i la venda d'alcohol a joves i adolescents. Assumpte i ocupació/preocupació nova? De cap de les maneres! Això ve d'antic. Diari de Girona, sense anar més lluny, ho està reflectint d'una o altra manera des de fa anys i panys. És un secret absolutament vulnerat per sobradament conegut, aquest de la venda indeguda, per il·legal, d'alcohol a menors d'edat. Només cal passejar-hi per ratificar la certesa que en espai públic i sota llicència administrativa municipal es vulnera la llei i es tolera alegrament la vulneració de la llei. Que qui hauria de no vendre alcohol, alcohol ven; que qui hauria de decretar el tancament de la barraca, decret no signa; que qui hauria de dissuadir venedors i bevedors amb la seva presència com agents de l'autoritat mira cap a l'altre costat, és tant cert com que cada dia surt el sol. És un secret, aquest de la venda d'alcohol a menors, que secret no ho és.
L'olla s'ha destapat aquest any amb més solemnitat que mai. Diari de Girona, anant més enllà de la seva missió informativa, no s'ha fet el progre, callant i atorgant, com ho fan d'altres, sinó que ha emparat tothom que hi ha volgut dir la seva perquè tasca pedagògica ha d'haver-n'hi, i molta, darrere de tot fet que en notícia es converteix. Si la llei diu una cosa, els barraquistes fan la contrària i la permissivitat de les autoritats és total fins a tapar la contravenció de la norma, que ho és de convivència i sanitària alhora, tenim una democràcia tan mal entesa com pitjor administrada. Una democràcia no regida pel Dret, ho és tot menys democràcia.
No sé, si com en aquestes pàgines s'ha dit, estem davant d'una "orgia etílica - úrica legal i municipal" o com opina CiU, a l'oposició, clar, cal un cop de timó per canviar "una imatge que espatlla les Fires", però sí sé, o al menys crec saber, un parell de coses: La primera, que s'està produint deixadesa en l'exercici de la responsabilitat inspectora que té l'Ajuntament, la qual no la deixo exclusivament en mans d'aquells que foren elegits a les urnes, que també, sinó d'aquells que tenen al seu càrrec, com a funcionaris municipals, l'exercici directe i en primer terme d'aquesta potestat; i, la segona, ni l'alcaldessa i els regidors, siguin govern o siguin oposició, poden substituir la funció educativa del pares, com molt bé ha dit l'Anna Pagans.
Hem creat, entre tots, la societat dels drets oblidant-nos que no hi ha drets sense els corresponents deures, ignorant o volent ignorar que la llibertat de cadascú acaba allò on comença la llibertat de l'altre i oblidant que la llei ens obliga individualment al marge de quina sigui l'actuació de l'Administració corresponent. Una societat de cotó fluix, la creada, que tendeix a traslladar a un tercer, sovint l'autoritat, els defectes d'un mateix; sobretot, el no exercici de la responsabilitat, en aquest cas, dels pares. I així anem en matèria d'ensenyament i així anem en matèria d'horaris nocturns de discoteques o com ara s'anomenin i així anem, en aquest cas, en qüestions com les barraques de les Fires i l'expedició d'alcohol a menors.
Per sort, tenim excepcions i bones, però malament quan hem de parlar d'excepcions a la regla general de la deixadesa dels pares, de la seva manca d'autoritat, del no parlar amb els fills, de creure's, com en Tarzan, que la selva urbanita educa més que no pas la llar i que el televisor ho fa més i millor que els llibres o que l'ordinador entreté, diverteix i forma sense pensar en la deformació personal i social que pot comportar i comporta l'abandonament de la responsabilitat de ser pares i el lliurament de la mateixa als poders públics, els quals ni han de substituir-la ni mai no podran substituir el pare i la mare en l'educació dels fills. Que el verb "exigir" que tant usen davant l'Administració no es conjuga quan davant es tenen als fills, educats sovint en el no-res originat en el passotisme o en la deserció. Tal vegada en la mai reconeguda incapacitat.
Té raó l'alcaldessa Pagans quan senyala que són els pares els responsables directes que el seu fill o la seva filla, menor d'edat, s'hagin passat a l'alcohol. No ho diu així; ho diu de manera políticament més correcta. Posant-hi suavitat allí on no hi cal i sobretot no hi convé, segons la meva opinió. Perquè les coses s'han de dir pel seu nom: No és l'Ajuntament el cridat ni pel dret natural ni pel dret positiu a evitar que els menors d'edat consumeixin alcohol i ofereixin l'espectacle conseqüent al seu abús; ho són el pares principalment, i el botellones no han estat obra del legislador, sinó conseqüència directa de la manca d'autoritat i de responsabilitat dels pares, com també les vides que es deixen a la carretera quan les matinades del cap de setmana. Del seu excés de tolerància mal entesa arriben aquesta mena de collites.
Malament quan les barraques serveixen begudes alcohòliques a menors i res no passa. Malament quan l'autoritat no exerceix la seva obligació de fer respectar la llei. Malament quan els seus agents no veuen allò que tothom veu. Però molt malament, per pitjor, que els pares parlin de drets respecte dels seus fills i no practiquen els seus deures respecte dels fills que han portat -voluntàriament, hom suposa- al món. Em nego que la societat es converteixi en una gran guarderia on posar-hi nens, adolescents i joves que pares tenen i que de pares no en fan. Clar i català. I si pica, que rasqui, doncs bé li vindrà a aquell que en aquesta situació es trobi.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Comarques

Sense notícies del veí de Ribes de 91 anys desaparegut des de dilluns

Sense notícies del veí de Ribes de 91 anys desaparegut des de dilluns

Sense notícies del veí de Ribes de Freser desaparegut des de dilluns. Així va acabar ahir un nou...

La DGT decretarà 50% de serveis mínims a la vaga d´examinadors

La DGT decretarà 50% de serveis mínims a la vaga d´examinadors

Trànsit assegura que han ofert millores econòmiques i professionals als mobilitzats però que...

La presència de la marieta asiàtica posa en alerta la demarcació

La presència de la marieta asiàtica posa en alerta la demarcació

Aquesta espècie, que va ser introduïda per lluitar contra el pugó, afecta negativament les...

Vídeoreceptes del Castell de Peralada

Vídeoreceptes del Castell de Peralada

Descobreix algunes de les propostes que Xavier Sagristà i Toni Gerez ofereixen als seus comensals

Sagristà i Gerez, una «picada d´ullet» al producte local i a la cuina catalana clàssica

Sagristà i Gerez, una «picada d´ullet» al producte local i a la cuina catalana clàssica

Aquest tàndem gastronòmic ha recuperat l'estrella que van tenir durant divuit anys al Mas Pau

Enllaços recomanats: Premis cinema