El Govern restaura 70 explotacions d'extracció de minerals abandonades per tal de rehabilitar-les com a espais naturals

El Departament d'Acció Climàtica ha iniciat la restauració de 70 explotacions d'extracció de minerals com pedreres, argileres o guixeres que han quedat abandonades els darrers anys. L'objectiu és rehabilitar-les i permetre que passin a ser, de nou, un espai natural visitable per a la ciutadania. El Departament té comptabilitzades unes 850 explotacions que cal restaurar, però del 2024 al 2027 es farà en una setantena. A la tria, s'ha tingut en compte, per exemple, la zona on es troben. Una de les que s'està rehabilitant és la pedrera de la Pomareda a la Zona Volcànica de la Garrotxa, a tocar del volcà Cruscat. Aquesta antiga pedrera, que fa anys havia abastit empreses de material de construcció, passarà a ser un espai visitable en dos mesos.

Fa 24 anys, la Generalitat va crear un cens on es documentaven 2.000 espais naturals que havien quedat abandonats i que havien servit com a zones on es practicava l'extracció de minerals. D'aquest cens inicial, Acció Climàtica en va detectar 850 que requereixen una actuació més immediata. Una feina que ha començat ara amb un pla que contempla la rehabilitació de 70 espais arreu del país. En concret, les actuacions que ja han començat o que estan en tràmit de fer-ho es divideixen en 21 a la demarcació de Girona, 14 a les Terres de l'Ebre, 8 al Camp de Tarragona, 9 a la Catalunya Central, 6 a l’Alt Pirineu i Aran, 5 més a Lleida i Barcelona i dues més a la zona del Penedès.

L'objectiu és, a banda que es deteriorin aquests espais, rehabilitar-los per tal que puguin ser visitables per a la ciutadania. La secretària d'Acció Climàtica, Anna Barnadas, explica que es tracta de pedreres, guixeres o argileres que moltes d'elles van quedar abandonades a meitat del segle XX. Barnadas assenyala que el que volen és "recuperar aquests espais, que són un patrimoni que cal conservar".

"Portem a terme aquesta acció perquè creiem en la recuperació dels espais i d'aquest paisatge que en moltes ocasions és molt preuat, per tal de donar resposta a aquesta necessitat i rehabilitar aquestes cicatrius que ens ha deixat el pas del temps", ha destacat.

En aquest paquet d'actuacions s'hi inclouen tant les antigues activitats que no han tingut mai autorització minera, i que no s'han recuperat de manera natural, com també altres d'extractives en què s'havia establert a la seva autorització un programa de restauració, i que han estat abandonades pel titular sense realitzar o completar els treballs necessaris.

Una antiga pedrera garrotxina

Un dels espais que s'ha beneficiat del pla de recuperació és l'antiga pedrera de la Pomareda a la Zona Volcànica de la Garrotxa. És un espai a tocar del volcà Cruscat on s'estan fent tasques de recuperació per tal que en breu es pugui visitar sense cap perill. Aquesta pedrera havia servit per abastir empreses de construcció, que principalment enviaven el material a l'àrea metropolitana de Barcelona a mitjans del segle XX.

La pedrera va quedar abandonada i ara es recuperarà. De fet, es preveu que en els propers dos mesos estigui llesta per visitar. El geòleg i assessor del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, Llorenç Planamà, explica que el tipus de pedra que hi ha es feia servir especialment per a la construcció per les qualitats que té. Planamà concreta que fa uns 30 anys es va rehabilitar la zona, però l’actuació que s’hi està fent servirà per "tancar" aquella inicial. 

Diferents casos

Qui porta a terme els treballs de recuperació d’aquestes zones és l’empresa Forestal Catalana. Els seus tècnics destaquen el fet que es tracta de treballs diferents, en funció de la zona on treballen del país, ja que "la morfologia pot ser molt diferent". "El que volem és fer una instal·lació més segura i visitable pels usuaris", assenyala el tècnic Eduard Piera.

El pressupost total del pla és de 16,5 milions d'euros, provinents en part del Fons Climàtic que es nodreix amb els imports recaptats per l’impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecànica, atès que una de les finalitats d’aquest fons és la recuperació ambiental d’espais degradats per potenciar la seva capacitat com a embornal de carboni. La resta del finançament prové del pressupost ordinari del departament, del Fons Next Generation i del Fons FEDER.