Ales portes de l'inici del mes de desembre, amb tot el nostre entorn farcit de motius nadalencs, ja no hi ha ningú que sigui capaç d'escapar a la flaire de Nadal que ens ha envaït un any més. I cada vegada més aviat.

A curt termini començarem a veure anuncis nadalencs mentre encara anem en banyador i el sol de l'estiu llueix amb força. Tot i la crisi galopant que esquitxa la vida diària, amb més o menys intensitat, el Nadal ha iniciat el seu desembarcament amb més força que mai.

Aquesta invasió pacífica compta enguany amb el handicap de lluitar no només contra la manca de liquiditat. També s'haurà d'enfrontar a un rival molt més dur que en aquest cas està interpretat per la psicosi generalitzada que afecta la població. Si la societat fes un examen de consciència la majoria de ciutadans s'adonarien que el seu poder adquisitiu no ha baixat però que, en canvi, si que han obert vies d'estalvi agafant menys el cotxe, buscant ofertes als supermercats... Ningú, o gairebé ningú, s'ha aconseguit blindar davant aquest rentat de cervell.

Recentment des de Comerç Figueres Associació s'ha previst que aquest Nadal serà fluix. Caldrà veure si pot més la psicosi impulsada per la crisi o el seductor poder d'atracció dels Reis Mags, el Pare Noel i el totpoderós Corte Inglés. De moment a la capital altempordanesa ja es curen amb salut i les contractacions temporals seran mínimes. La campanya se superarà com es pugui.

Durant aquestes properes setmanes hi haurà d'altres senyals que permetran copsar a quin nivell arriba la crisi, o la psicosi. A banda dels regals també serà interessant veure si se celebren els tradicionals àpats de Nadal de les empreses o si aquests han estat substituïts. Només cal trucar a alguns restaurants de l'Alt Empordà per tenir algunes pistes. No patiu. Si voleu fer el dinar o sopar d'empresa no tindreu problemes per fer la reserva. Potser, fins i tot, us posen una catifa vermella.

Possiblement els àpats se suspendran segons si el paga l'empresa o cada treballador es rasca la butxaca. Si ens convida l'empresa no hi ha problema, no sigui cas que perdem punts davant els nostres caps. Si en canvi ens toca pagar-nos l'àpat molta gent s'ho pensarà dues vegades farts de compartir espai, hores i tensions amb els companys de feina perquè, a més a més, ara compartim taula amb ells pagant-ho de la nostra butxaca. Però és Nadal, no siguem malpensats.

De ben segur que hi ha empreses on l'ambient és idíl·lic i els seus treballadors gaudeixen compartint canalons, escudella i turrons tot i que cadascú s'ho pagui. Un exemple d'aquest bon rotllo el protagonitzen tots els regidors de l'Ajuntament de Figueres.

Enguany, per donar exemple, han decidit que el dinar de Nadal se'l pagui cada regidor. O sigui que fins ara el pagàvem entre tots? La solidaritat ha arribat al consistori figuerenc. Bon profit.