Diumenge - Dietari

Em permetran que no comparteixi l'eufòria generalitzada per la imminent posada en marxa de la Girocleta -nom, d'altra banda, d'una sensacional originalitat-. Com a persistent usuari de les cames, el mitjà de transport més primitiu, pateixo per la meva integritat una vegada es deixin soltes aquestes 160 bicicletes públiques. Si actualment una legió d'usuaris de bicis particulars ja tenen una certa dificultat per comprendre les normes de trànsit més senzilles, circulant damunt de voreres a velocitats increïbles o sense respectar semàfors, què passarà amb aquesta injecció de bicis noves?

diumenge Fre a Lloret

L'Ajuntament de Lloret de Mar prohibirà obrir nous bars, restaurants, botigues de records i bancs a l'eix comercial del centre. El consistori ho reflecteix en el nou pla d'usos comercials, que alerta del col·lapse d'aquest tipus d'establiments a la població i més concretament en aquesta zona.

Sempre he pensat que endreçar Lloret és una feina titànica i quasi quimèrica, tot i que el consistori liderat per Xavier Crespo ha demostrat que sap combinar determinats cops d'efecte amb polítiques de formiga que s'haurà de veure on arriben, però ningú podrà obviar que és el primer govern de Lloret que ho intenta.

dilluns Abstenció

Dels 17 consellers que avui han decidit iniciar el procés de fusió de Caixa Girona amb les de Manlleu, Terrassa i Sabadell, només un ha decidit abstenir-se. La resta hi ha votat a favor. L'abstenció és de Jaume Torramadé, exalcalde de Salt i president d'UDC a Girona. Segons m'expliquen, Torramadé ha dit que no hi podia votar a favor perquè no li han explicat amb precisió les virtuts de la fusió i ningú li ha garantit la pervivència de l'obra social i de la identitat gironina. També ha dit que, pel mateix motiu, tampoc hi podia votar el contra.

Realment ha de ser complicat prendre la decisió de liquidar 69 anys d'història i figurar -històricament- com aquells que van firmar la fusió.

dimarts Justícia

La comunitat musulmana de Figueres donava avui sepultura a un nadó de sis mesos. La circumstància és aterradora. I més dolorosa quan -com els pares- estan lluny del seu país i dels seus. Una situació de desemparament fortíssima, agreujada pel fet que el nen ha hagut de ser enterrat a Barcelona perquè en totes les comarques de Girona no hi ha un sol cementiri on es puguin oficiar sepultures seguint els preceptes funeraris islàmics. Els pares han hagut de pagar 1.300 euros per traslladar el cos al cementiri musulmà de Barcelona.

Diu el regidor de Girona, Enric Pardo, que és un deute amb aquesta comunitat habilitar un espai a la ciutat perquè puguin enterrar els seus morts. Un deute amb interessos, ja que fa anys que molts ajuntaments ho prediquen, però no ho fan. Recordo compromisos a Figueres i Olot.

dimecres El rebot de la puta

Les ordenances que estan aprovant localitats com la Jonquera -i en breu Figueres-, que multaran les prostitutes o els clients (o tots dos) podrien ser titllades d'egoistes. En síntesi es basen en la màxima del rebot... del rebot de la puta en aquest cas. Una població té un problema i l'ataca via sancions. El resultat és que les prostitutes reboten cap al poble del costat, fins que també les multin o ruixin amb Zotal.

I mentrestant el Govern de la Generalitat aplica la màxima en què es va instal·lar el Govern amb l'arribada del president Montilla: els diaris d'avui serveixen per embolicar peix demà. Una política basada en l'oblit de les notícies, ignorant que existeix el desgast i el gota a gota.

dijous Lideratge

L'acte oficial previ a la celebració de la Diada és una gran oportunitat per escoltar l'opinió dels expresidents de la Generalitat. Maragall i Pujol no s'han estat avui de llençar crítiques ferotges a l'estat actual de les coses. Tos dos comprenen que Catalunya està perdent batalles serioses i que el país s'està diluint en aquell estat de les autonomies que va inventar el PSOE de la transició i que executen amb diligència els actuals socialistes. Maragall i Pujol han llençat missatges d'arenga a la població. Mentrestant, l'actual president ha reincidit en frases com que la gent vol que li solucionin els problemes i que no se'n creïn de nous. Lògica la petició de Montilla tenint en compte la rapidesa supersònica amb què l'Executiu resol els problemes.

Montilla té l'obligació del president en actiu de llençar missatges terapèutics i optimistes, però l'opinió d'uns expresidents que van ser líders polítics i sociològics dilueixen i empetiteixen l'actual Molt Honorable.

divendres Conys com melons

L'autor del cartell del festival Temporada Alta ens reconcilia amb l'art de la provocació, tot i que avui la gent està tan provocada que no passa d'una simple anècdota eròtica que, per promocionar un festival de teatre, s'utilitzi un cony com un meló o un meló com un cony... no ho sé!

Un conegut em reconeix que en veure la fotografia s'ha posat calent. No sé com es diria la malaltia d'aquells que senten atracció sexual per la fruita. Fruitòfil? Un servidor ha intentat trobar l'eròtica explícita del cartell. No sé. Potser m'hi falta el pernil o algun altre detall. També potser em trobo en ple declivi imaginatiu o, pitjor encara, sec de testosterona.