Al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, algunes papallones han avançat la seva aparició a la primavera entre una i cinc setmanes com a conseqüència de l'escalfament del planeta. Però no és l'únic efecte que produeix el canvi climàtic en les papallones: la Generalitat ha detectat la presència en altres indrets de Catalunya d'espècies procedents d'Àfrica i, en canvi, d'altres que s'extingeixen.

El desenvolupament dels estadis immadurs de les papallones, els ous, les erugues i crisàlides, depèn fortament de la temperatura, de la mateixa manera que passa en la majoria d'insectes. Segons el Departament de Medi Ambient, un increment de la temperatura suposa una acceleració del creixement de les erugues i alhora una emergència avançada de les papallones adultes. Aquesta és la teoria que s'ha pogut comprovar. Les dades que s'han recollit han permès constatar que entre 1988 i fins ara, una proporció elevada de les espècies que hi ha habitualment al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà ha avançat la seva aparició primaveral.

Per continuar controlant la nova situació, el Departament de Medi Ambient està construint un indicador fenològic (la fenologia estudia les relacions entre els factors climàtics i les manifestacions estacionals o periòdiques com migració d'aus) basat en una vintena d'espècies àmpliament distribuïdes per la geografia catalana.

Amb les seves dades, es vol mostrar el canvi en el període de vol que estan experimentant papallones amb fenologia diversa (espècies que volen durant la primavera, principis i finals d'estiu), en diferents regions climàtiques a Catalunya. L'objectiu és conèixer si els canvis consisteixen només en un avançament i si això depèn de la fenologia de les espècies i de la regió climàtica on es troben les poblacions estudiades.

L'escalfament comporta dos efectes més: la presència d'espècies procedents d'Àfrica i la pèrdua de biodiversitat. Respecte a la primera qüestió, els estudis afirmen que s'ha produït un canvi en la distribució de les espècies i que gairebé sempre es desplacen cap al nord. Un exemple és la papallona del grup de les blavetes (Lycaena tityrus), que fins a la meitat del segle XX era present en molts indrets de la Terra Baixa de Catalunya i molt comuna a l'àrea del Montseny, que actualment resta absolutament restringida al Pirineu. Segons la Generalitat, fins i tot les poblacions del Montseny han desaparegut completament en els darrers vint anys, "i el canvi climàtic n'és la causa més probable".

Pel que fa a l'arribada d'espècies africanes, s'ha registrat la presència de la papallona monarca (Danaus plexippus, per primer cop al delta de l'Ebre; o la Ibèrica (Euchloe belemia), la primavera del 2008 a Sant Cugat del Vallès. Aquestes espècies no han sobreviscut a l'hivern, tot i que si se suavitzen les temperatures podrien establir poblacions i això podria afectar l'ecosistema.