Els arbres de la Devesa de Girona pateixen, i s'ha d'actuar ràpidament per garantir la salut del parc. Els plàtans tenen principalment dos problemes, un derivat de la compactació del sòl i un altre a causa de la densitat d'arbres que hi ha a l'espai. Aquesta és la conclusió d'un estudi elaborat per l'empresa de jardineria Moix de Barcelona, que ha estat estudiant durant sis mesos la casuística de 1.500 dels 2.500 plàtans que hi ha al parc. Arran d'aquest diagnòstic, l'estudi proposa diverses actuacions.

El problema de la compactació, tal com va explicar el regidor de Medi Natural, Ponç Feliu, ve causat per l'activitat humana que hi ha al parc. El pas de vehicles i, en menor grau, de persones fa que el sòl de parc es compacti i sigui poc permeable a aire i aigua. Per això, en moments puntuals de l'any no arriba prou aigua als arbres i pateixen. A més, això provoca també problemes de malalties com els fongs o les plagues d'insectes. Aquest problema, segons va explicar Feliu, afecta principalment els arbres que se situen als perímetres de la Devesa, on s'hi desenvolupa l'activitat humana.

La proposta de l'empresa especialitzada és crear un rec en superfície al voltant dels principals eixos del parc. El rec, d'un metre o metre i mig d'ample, estarà constantment ple d'aigua i això permetrà que els arbres puguin absorbir fàcilment la que necessitin. Aquest rec estarà senyalitzat a través d'una petita tanca per evitar el pas i que la gent hi pugui caure accidentalment. En alguns punts també s'hi instal·laran passeres de fusta.

Per al segon problema, el de la densitat d'arbres, l'estudi proposa solucionar-lo a través de l'eliminació del 19% dels arbres que actualment es troben als espais interiors que delimiten els passejos del parc. Segons ha assenyalat Feliu, aquests arbres són els més joves i la seva eliminació assegura que la resta d'arbres tinguin més espai per continuar vivint. "La proximitat entre arbres fa que es facin nosa, que no tinguin prou espai i que les seves arrels xoquin", va explicar el regidor, que també demana un canvi de mentalitat dels gironins.

"Cal un canvi de mentalitat"

"La gent es pensa que el que s'ha de fer a la Devesa és no tocar res perquè és un jardí històric, però si tallem uns quants arbres garantim la continuïtat del parc", va explicar Feliu. En total, dels 2.500 arbres del parc se n'hauran de talar uns 500.

Cal tenir en compte que els arbres del parc de la Devesa, el parc urbà més gran de Catalunya, tenen una antiguitat de més de 150 anys i van ser plantats durant la invasió dels francesos a la ciutat. Amb els anys, s'han anat plantant més arbres i, ara que són grans, es fan nosa entre ells.

Fer el parc més amable

Dins la reforma que preveu recuperar la salut del arbres, també cal tenir en compte la del canvi d'usos. Per convertir el parc en un espai "més atractiu i amable", l'ajuntament preveu il·luminar els eixos principals del parc per tal que a la nit s'hi pugui passar i no sigui un indret totalment a les fosques com és ara. També s'hi instal·laran bancs i papereres i es definiran fins a deu eixos principals per guiar els visitants en els seus passejos.

Per evitar els problemes amb les basses quan plou o la pols quan el sòl està massa sec, també es pavimentarà amb un sauló compactat els eixos més importants. L'aspecte d'aquest paviment és similar a l'asfalt, perquè té un aspecte dur, però té un to més terrós. Segons va indicar el regidor, és un material especialment pensat per repel·lir l'aigua.

També hi ha la intenció de crear un nou eix que faciliti i faci més visible l'accés al parc des de la plaça de Sant Feliu fins a l'entrada a la Devesa per la zona de la Copa. També es vol crear un altre nou passeig que, en diagonal, enllaci la passera per a vianants que ve del pavelló de Fontajau amb l'avinguda Ramon Folch.

Es volen també eliminar les pilones de formigó que hi ha als eixos on normalment hi ha les fires de Sant Narcís, perquè no caldran amb els futurs fanals. Finalment, un altre dels projectes és fomentar que creixi herba als espais interiors; per fer-ho, caldrà retirar les fulles durant la tardor.