El fet d'haver patit una mutilació genital no figura en l'historial mèdic de la majoria de les dones residents a Catalunya que efectivament tenen els genitals amputats, segons la investigadora Adriana Kaplan, que va assenyalar ahir que aquesta carència dificulta la prevenció en les seves filles.
Segons va explicar la professora del Departament d'Antropologia Social i Cultura de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), les filles de dones que tenen els genitals amputats tenen moltes possibilitats de ser sotmeses al mateix ritual que les seves mares i àvies, de manera que disposar d'aquesta dada en l'historial mèdic és "molt important" per dur a terme una bona prevenció.
No obstant això, la majoria d'aquestes dones "no diuen que han patit una amputació i ningú els ho pregunta" i, a més, "els professionals del sistema sanitari no disposen de la preparació necessària per detectar les anomalies en les revisions periòdiques".
En conseqüència, "el sistema preventiu només funciona als centres d'atenció primària als quals fa molt de temps que acudeixen dones emigrants procedents dels països on aquesta pràctica està molt arrelada", i la resta de centres assistencials "no estan preparats per fer front a aquest problema, que és cada vegada més apressant perquè està augmentant molt el nombre de dones procedents d'aquestes zones d'Àfrica".
La població infantil en risc de patir una mutilació de genitals ha augmentat un 43% en tres anys, segons les dades del Mapa de la Mutilació Genital Femenina a Espanya, que ahir va presentar el Grup Interdisciplinari per a la Prevenció i Estudis de les Pràctiques Tradicionals Perjudicials.
La raó d'aquest increment és el pes demogràfic més gran dels immigrants procedents de països com Gàmbia, on la prevalença d'aquesta pràctica és molt alta. Els municipis costaners situats a les comarques del Maresme, la Selva i el sud del Baix Empordà acullen la major part de la població gambiana d'Espanya.
A tot l'Estat, la xifra de nenes d'entre 0 i 14 anys procedents de països on es practica la mutilació genital era de 7.000 noies l'any 2005, mentre que el 2008 ja superaven les 10.000. El citat mapa també ressalta que el 80% de les nenes i adolescents amb risc de patir una ablació de clítoris resideixen a Catalunya.
L'augment percentual de l'emigració subsahariana davant la procedent del nord d'Àfrica suposa un "repte" per al sistema sanitari català, per al qual "no està preparat", segons Kaplan.
El principal problema, indica l'antropòloga, és la falta de formació del personal sanitari, de manera que el Grup Interdisciplinari ha elaborat una guia per a professionals que es distribuirà gratuïtament i es pot sol·licitar en la direcció gr.gipe.ptp@uab.es.
També aquests mateixos investigadors van presentar un tríptic informatiu destinat a les famílies i un pòster desplegable ideat per facilitar la prevenció.
En total, més de 130 milions de dones de països d'arreu del món tenen els genitals mutilats, i s'estima que anualment més de tres milions de nenes i adolescents estan en risc de ser sotmeses a aquesta mena de ritual d'iniciació, segons les dades facilitades per la doctora Kaplan.
