Pagar per llegir diaris

El diari Le Monde ha decidit que a partir d´ara un lector haurà de pagar 15 euros al mes per accedir a l´edició digital on hi ha volcats els continguts de l´edició en paper. El lloc web tindrà continguts nodrits de notícies d´agències i sense els reportatges i les columnes d´opinió de l´edició en paper. Quinze euros al mes és un preu raonable per estar ben informat. Tenim molta informació però necessitem una mirada professional i editorial que ens la torni a ordenar i analitzar. D´això en diuen el neoenciclopedisme.

Itàlia

Hi ha hagut eleccions regionals a Itàlia. Aquesta setmana el diari italià La Repubblica -referent de l´esquerra- obria la seva portada qüestionant el lideratge de Pier Luigi Bersani, el líder del Partit Democràtic. Però a la premsa d´aquí només li interessen les fotos i les històries del primer ministre Berlusconi. Per què ha pujat la Lliga Nord? Per què s´ha reforçat el Poble de la Llibertat de Berlusconi? Tot això té el seu origen en la gran explosió del sistema de partits de 1992 impulsada per Antonio Di Pietro i l´operació Mani Pulite. Ara resulta que el fiscal no era tan net com semblava i que matar el sistema de partits va obrir la porta al populisme i no ha consolidat, ans el contrari, un pol d´esquerres. Prenem-ne nota, pel que fa al populisme, respecte a la política catalana. I exigim informació menys superficial sobre un país tan proper.

N-II

Un dia feliç de la meva vida serà quan pugui transitar per la N-II desdoblada. I la N-260 desdoblada i el túnel de Toses construït. Fa sis anys i un mes que els socialistes van tornar al Govern de l´Estat. En sis anys, ja no es pot dir que la responsabilitat és de l´herència rebuda de l´anterior govern, hi ha temps per actuar. I ara diuen que el 2015 estaran fetes totes aquestes obres. I ara, sis anys i un mes després, el conseller de política territorial del Govern català diu que en pocs mesos es tornaran a veure màquines a la N-II. El conseller té una tendència a oblidar responsabilitats pròpies (rodalies, desdoblament Besalú-Banyoles, variants de Celrà i Bordils...) i anunciar obres alienes en període electoral. I en aquest cas, carregant contra «aquests diputats de CiU» que «desgasten» el govern reclamant el desdoblament de la N-II. Funcionament de la democràcia: l´oposició recorda allò que el Govern no fa bé i presenta alternatives. El conseller li irrita aquesta funció de l´oposició. Quan jo tenia sis anys, el conseller ja ocupava llocs de govern i potser que se li hagi oblidat la funció de l´oposició. Però, sense anar gaire lluny, a finals d´any, potser que per fi l´exerceixi. Només és una hipòtesi, és clar.

home públic, home privat

Dimarts 30 de març. Vol París-Barcelona de les 20.20 h. A la meva esquerra s´hi asseu el ministre de cultura de França, Frédéric Mitterrand (nebot conservador de l´expresident socialista). Ens separa un seient no ocupat. No puc dir que hem mantingut una conversa. Ell s´ha interessat pel llibre que llegia de Ryszard Kapuscinski sobre els dies previs a la independència d´Angola (un gran llibre que poden trobar a Anagrama) i jo pel que el duia a Barcelona, un congrés europeu sobre propietat intel·lectual. El ministre Mitterrand va saltar a la primera pàgina de l´actualitat l´any passat quan van ser recuperades algunes pàgines de la seva producció literària on explicava les seves experiències i fantasies sexuals, en la llunyana Tailàndia, pàgines molt explícites i franques sobre la seva vida sexual, etc. El ministre de cultura gal és un exemple d´un home d´èxit en el camp literari i televisiu (productor i presentador de programes) que mai li havia passat pel magí ser un home públic. Potser perquè la meva vocació política ve més de lluny, sempre m´he contingut d´escriure novel·les (bones o dolentes) tot i que n´he barrinat unes quantes i sempre m´he contingut d´explicar negre sobre blanc les meves fantasies sexuals... En una altra etapa de la meva vida, potser escriuré ficció i pàgines viscudes. No abans.

puros i ideologia

Animada conversa amb Leopoldo Cifuentes Hidalgo, conseller de l´empresa de tabac Partagás y Cifuentes S.A. Jo no he fumat mai però això no treu que no pugui apreciar que l´elaboració dels puros és tot un procés ritual ple de saviesa i coneixement. El senyor Cifuentes és l´hereu de la companyia Partagás que va ser nacionalitzada per Fidel Castro tot i que posteriorment l´empresa ha guanyat un plet contra el Govern cubà en els tribunals internacionals. Fruit de l´enrabiada, Castro va decidir crear una nova marca afecte al règim: els puros Cohiba, que són un producte de l´entramat d´empreses dels generals de la revolució. I així és com els puros es barregen amb la ideologia. El règim castrista reparteix Cohibas per les cancelleries de mig món (l´Albert Soler es mereixeria rebre una bona capsa de Cohibas) i els anticastristes fumen Partagás. Jo no fumo ni jugo a golf. Dedico el temps lliure a altres coses.

cop institucional

L´Estatut de 1979 no preveia la possibilitat que el Govern pogués dictar Decrets. En el nou Estatut de 2006 (que el 31 de març va fer quatre anys que vàrem votar definitivament al Congrés) va introduir els Decrets perquè no fos dit que el Govern català tenia menys capacitat de poder desorbitant que l´espanyol. A les classes de Dret constitucional fa trenta anys que es ve explicant l´ús abusiu que els diferents governs espanyols han fet del Reial Decret. Ara ja tenim un exemple d´ús abusiu que el Govern català ha fet del Decret. L´anterior president de l´organisme de govern i control dels mitjans públics de comunicació, Albert Sáez (tantes coses per explicar!), ha dimitit en evident símptoma de desbandada del tripartit. El Govern ha canviat a través d´un Decret la llei de l´organisme de govern del mitjans de comunicació de la Generalitat per modificar la majoria pel nomenament del seu president de dos terços del Parlament (obligació de consensuar el nom entre govern i oposició) a la majoria absoluta (imposició del govern tripartit en els seus últims sis mesos de vida per controlar els mitjans en vistes a la campanya de la tardor). Això és un cop institucional. Al Madrid polític que sempre diuen que és tan sorollós i impressiona les ànimes calmades de la nostra terra, seria impensable canviar via Reial Decret la forma d´elecció dels consellers de RTVE o del Consell General del Poder Judicial. Tot això només interessa els quatre que seguim el dia a dia de la lletra petita de la política. Però aquesta decisió liquida en 24 hores el nou estil propositiu i dialogant que el president de la Generalitat va anunciar quan va liquidar el seu equip de campanya (José Zaragoza a les bodegues amb Josep María Sala però manegant igualment).