L'influència de l'acció humana a l'entorn de les comarques de Girona sobrepassa els propis límits de la naturalesa. L'estudi Sosteniblitat a les comarques de Girona que recull els resultats dels estudis realitzats per l'Observatori de Sostenibilitat entre el 2006 i el 2010 posa de manifest aquest desequilibri i indica que cinc de les vuit comarques emetem més del doble d'emissions de CO2 (diòxid de carboni) dels que els seus sitemes naturals (boscos i vegetació en general) poden abosrbir. Només el Ripollès i la Cerdanya estan per sota, mentre que la Garrotxa té un balanç equilibrat.
D'aquesta manera, l'estudi ha comparat el volum d'emissions de CO2 amb la capacitat d'absorció estimada dels espais naturals. Els resultats indiquen que el territori presenta "un dèficit d'absorció de CO2 de gairebé quatre milions de tones anuals" i, per tant, la capacitat d'absorció de diòxid de carboni de la província està per sota de les emissions generades. "Això indica que la regió en conjunt contribueix indubtablement a l'escalfament planetari", segons apunta el document. Estimen que es necessitarien prop de "tres vegades la seva superfície de vegetació per compensar el diòxid de carboni produït per les activitats humanes", com per exemple el trànsit, la generació d'electricitat o el consum de gas i calefacció, entre d'altres.
El totxo tendeix al nord
Si bé són les comarques de la Cerdanya i el Ripollès els dos únics territoris de Girona amb un balanç positiu entre el seu entorn i les emisions de diòxid de carboni; sembla que el sector de la construcció ha començat un procés de colonització de la costa cap a la muntanya. L'Observatori de la Sostenibilitat que al Pirineu "ha arribat l'era del totxo" sobretot en els municipis de menys de 1.000 habitants. En aquest sentit, l'informe indica que aquestes dues comarques ja tenen més cases que habitants. La Cerdanya estaria en les 172 cases per habitant, mentre que el Ripollès per 1,36.
En aquest sentit, s'apunta que les capacitats productives de la regió han estat "excessivament dependents" dels serveis i de la construcció. "A la major part de les comarques el pes de la construcció ha superat el de la mitjana catalana, i el pes del sector serveis més el de la construcció ha estat molt per sobre del de la indústria més l'agricultura", es detalla.
En quatre comarques -Alt Empordà, Baix Empordà, Cerdanya i Gironès- el sector de la construcció i serveis acaparen el 85% o més dels llocs de treball. En canvi les comarques que tenen un major equilibri entre sectors econòmics i laborals són el Pla de l'Estany, la Garrotxa, el Ripollès, i en menor mesura La Selva.
El turisme, per tant, és una font d'activitat econòmica i d'ocupació essencial. Des de l'Observatori consideren, però, que el sector afronta nous "reptes" i una "necessària" trobada pel que fa a determinar i posar en valor el desenvolupament sostenible que integri l'activitat econòmica i la ?qualitat socioterritorial, enfront de l'expansió de les segones residències i la degradació del paisatge.
