El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va defensar ahir que l'economia i la geografia han donat la raó a tots aquells que apostaven pel corredor del Mediterrani per davant de la travessia central pirinenca (TCP). Nadal, que va puntualitzar que tant l'aspecte econòmic com el geogràfic «posaran contra les cordes la mala política», també es va mostrar confiat que la connexió entre el litoral mediterrani i França es converteixi en «la prioritat per al Govern».
De moment, el corredor vora el Mediterrani no s'ha convertit en una preferència cabdal, una situació que segons Nadal pot canviar d'aquí poc. «Contra tota lògica, el corredor prioritari és a l'oest de la Península, però crec que això està en camí de corregir-se», va manifestar.
Un buit clamorós
L'optimisme és la nota predominant que volteja la proposta. Així ho va deixar entreveure el conseller socialista, que es va mostrar confiat en què l'executiu donarà suport al corredor del Mediterrani i que, des de l'Unió Europea, s'incorporarà aquesta travessia entre els eixos preferents de transport.
El corredor mediterrani, que connectaria els ports de València i Barcelona amb França, serviria per reparar, segons el conseller, el buit «clamorós» que té actualment el mapa de transport europeu en la franja mediterrania. Un «mal històric», aquest, que com apunta el dirigent ha atribuït, en part, a les polítiques «centralistes i radials» del Govern.
Les declaracions de Nadal, efectuades en una taula rodona sobre el corredor del Mediterrani que es va celebrar a la població gala de Prada de Conflent, van servir perquè el conseller defensés el rol dels ferrocarrils i la seva significança durant el segle XXI. En el debat, el polític socialista va subratllar el poc suport puntual rebut des de l'executiu central. «Encara que Espanya hagi volgut donar l'esquena a Catalunya en algun moment, i el Govern hagi pensat a escollir el corredor central, ara les coses són diferents», va asseverar. Segons Nadal, si l'organisme governamental espanyol hagués optat per la TCP, un tram que uniria Espanya amb França mitjançant els Pirineus aragonesos, el Govern del país veí hauria rebutjat aquesta opció.
Les declaracions del polític arriben enmig d'un moment d'interessos polítics divergents. Mentre a Catalunya es reivindica amb insistència la necessitat del corredor Mediterrani, sobretot des de la retallada infraestructural, el Govern central assegura que les dues travessies adquireixen el mateix nivell de prioritat.
Intents desestabilitzadors
El dirigent va lamentar, tanmateix, els intents que han existit a l'hora de provocar una confrontació entre els governs de Catalunya i Aragó, tot recordant que sempre que han estat interrogats sobre aquest tema, els membres del Govern s'han remès que fossin l'economia i la geografia les causants de posar les coses al seu lloc. Per aquesta raó, Nadal va reconèixer que la crisi econòmica «ha jugat a favor» de tots aquells que defensaven el corredor del Mediterrani, posant com a exemple la declaració col·lectiva de Nissan, Seat i Ford amb la qual condicionaven la seva continuïtat a Espanya a la construcció d'una infraestructura que requereix, tot i l'avenç notori, «solucions concretes per assegurar que es durà a terme el projecte».
