Benvolgut Sr. Jordi Fornés. Hi havia una vegada un Ajuntament que va voler fer un carrer amb voreres amples i sense cotxes que es deia Carrer de la Triassa. Després de diferents reunions amb els veïns oposant-s'hi i reclamant canvis, es va constituir una Comissió Ajuntament-Veïns, perquè fos més efectiva, en la qual varen poder participar tots els veïns que varen voler i, es va acabar decidint fer aparcament a costat i costat del carrer, acceptant així les seves demandes (que no eren les de posar els fanals cap per avall) i reduint l'amplada de la vorera per fer-hi més aparcament.

Quan s'estaven executant les obres, alguns veïns que no varen voler participar en aquestes reunions (perquè ja se sap que és molt més còmode quedar-se a casa) varen començar a queixar-se i a cridar "que si no els agradava", "que si el carrer era la riota del poble", "que si l'Ajuntament s'havia equivocat i que no volia rectificar", oblidant-se que tot canvi es tradueix en un cost econòmic que algú ha d'acabar pagant. L'Ajuntament, delerós de poder quadrar el cercle, va fer mans i mànigues per poder trobar una solució que permetés mantenir els aparcaments a cada costat i el pas de vianants, amb una solució com la que es va fer al carrer Major de Bescanó i que tant els veïns que reclamaven aparcament podrien veure bé, com la representació d'altres veïns que veien així com milloraven les voreres. Per tant podia ser una solució que en major o menor mesura fos satisfactòria per a tothom a les alçades de l'obra que s'estava fent i en la que els canvis, havien de ser molt mesurats. De tot això, se'n diu PARTICIPACIÓ CIUTADANA, que és aquell terme que us agrada tant dir als plens i que com bé recordareu quan portaveu el timó de l'Ajuntament i els entreteniments de torn no us distreien, vareu encarregar un dictamen d'uns quans milers d'euros que ho explica detalladament.

Per no parlar de la situació econòmica que em vàreu deixar, que d'entrada va obligar a fer un Pla de Sanejament Financer, i alhora haver de finançar 700.000 euros d'extres en herència de diferents obres. Teniu raó, hem passat de la vostra alegria característica, a la meva absoluta austeritat. Som un poble de contrastos, perquè hem passat d'en "sisí" a en "nonó". Això també comporta, entre d'altres coses, que les obres municipals ara es tanquin al final a zero, o sigui sense "extres". Potser per això s'han pogut començar i acabar en aquests quatre anys algunes actuacions que, em sap greu, no n'hi hagi cap que us agradi.

Això que podeu triar entre: els dos Pous nous d'aigua, la Potabilitzadora (ETAP), la substitució de canonades de ferro, la nova Biblioteca Joaquim Bauxell, l'arranjament de camins rurals, la rehabilitació de Can Cendra com Ajuntament i la rehabilitació de la Masoveria de Can Cendra com Arxiu Municipal, el Safareig del Molí, tot l'entorn de la Zona Esportiva, la rehabilitació de l'edifici del Vapor Burés, l'Hotel d'Entitats i els citats carrers de la Triassa i de Girona.

I si espereu una mica, a veure si us agrada el Local Polivalent, la Sala de Ball de la Llar de Jubilats o el Local de Joventut que s'estan acabant de fer a les Naus Burés. Per cert, amb subvenció íntegra del seu cost a càrrec dels Fons Feder de la Unió Europea i del Ministeri de Foment. Ho deixo a la vostra elecció.

A mi personalment el que més m'agrada, és que el Sector Industrial de Can Perolada ja està acabat i l'històric Sector Industrial de Riera Seca que ara executen els propis propietaris, va aprovar fa poc més de quinze dies el pressupost de despeses previstes per les obres, amb un cost previst de 900.000 euros per aquest 2011 i que comencen per la canalització de regs.

Però per damunt de tot el que m'agrada més és que la problemàtica històrica de l'Aigua, en aquestes properes eleccions, deixarà de ser tema de debat i de retrets entre els diferents candidats, entre els quals no hi seré per decisió pròpia, ja que de la mateixa manera que em van demanar encapçalar la llista, en el seu moment, vaig deixar clar que el meu compromís era per quatre anys.

Del càrrec de Batlle mai n'he volgut fer una professió, perquè com molt bé dieu, jo ja en tinc una de professió. I ara me'n torno a casa satisfet d'haver-me dedicat en cos i ànima al meu poble durant aquesta etapa de la meva vida. De la mateixa manera que anteriorment ho havia fet com a jutge de pau.

Permeteu-me que us digui que sóc i seré sempre anglesenc, visqui on visqui, ja que d'anglesenc a més de ser-ne se n'ha d'exercir.