la successió
La consigna en les files del partit socialista és no parlar-ne, però tots estan instal·lats en la successió del president José Luis Rodríguez Zapatero. Potser tots menys ell, que expressa un notable malestar perquè el canvi ara ja no el domina sinó que li és imposat. Resumint les converses de la setmana: la qüestió és decidir si Zapatero fa pública la renúncia abans o després del 22 de maig. L'intent de Carme Chacón de postular-se com a candidata alternativa ha fet aigües en una setmana. Alfredo Pérez Rubalcaba aquesta setmana ha estat fora de joc per una infecció, però això no vol dir que no torni amb totes les credencials que l'avalen com a millor cartell per "aturar el cop"; o sigui, per perdre les eleccions amb el cap alt. Paraula de ministre, de dos ministres.
n-ii
Dimecres 9 de març. Fa tres anys justos de les últimes eleccions generals i em toca defensar una proposició no de llei pel desdoblament de la N-II al seu pas per les comarques gironines. El text fou registrat al Congrés el desembre del 2008 i, desgraciadament, continua essent vigent. L'he d'actualitzar per deplorar l'incompliment de la moció del Ple del 27 d'abril de 2010 que instava el Govern a licitar les obres del tram Caldes de Malavella-Tordera abans d'acabar el 2010. El partit socialista es quedava en minoria a la Comissió de Foment i, al final, ha votat un text que va més enllà del que saben que poden complir. Més d'una i de dues persones em pregunten sobre la utilitat d'aquestes votacions parlamentàries. En els països seriosos, aquestes votacions són molt rellevants. I, ben mirat, aquí també perquè, com a mínim, obliguen a la paquidèrmica màquina del Ministeri de Foment a fer papers i veure que la mosca collonera de la carretera N-II continua activa.
Si fa unes setmanes el ministre José Blanco em deia, un pèl indolent, estintolat en el seu escó, "Jordi, no tengo ni un duro", dimarts a la tarda em deia "Jordi, ya hemos hecho un papel de compromisos sobre la N-II, a ver si nos ponemos de acuerdo". És difícil, impossible, posar-se d'acord amb el Ministeri de Foment després de tants incompliments. Ja estaria molt content si aquesta primavera licitessin les obres del tram sud. No fer-ho, seria un petit harakiri socialista davant la societat gironina.
jordi pujol i els jueus
He llegit el llibre Jordi Pujol i els jueus. Construir la terra promesa de la periodista Anna Figuera. Molt ben escrit i documentat. Segurament, una contribució a l'enriquiment de les seves memòries. Durant la presentació del llibre, el president Pujol ha evocat el president Ben Gurion i ha dit "Després de fer país, ara toca fer Estat". O unes estructures d'Estat que la globalització fa que siguin ben vistes per aliats fins ara impensables -vegis el suport europeu al corredor mediterrani que clivella l'Espanya radial. Dissabte, el president m'ha dit: "Ara em començaran a preguntar què faré el 10 d'abril. Aquest no és un procés polític sinó sociològic i de distanciament. Són plaques tectòniques que es van separant. No és unívoc, però mira Bèlgica... són plaques tectòniques..."
líbia
La matança de Srebrenica va deixar una fossa comuna amb 3.000 morts. I la intervenció militar de la OTAN va arribar tard i amb els europeus negligint les seves responsabilitats. Nacions Unides continua amb un sistema antic de veto en el Consell de Seguretat. Però de la lliçó dels Balcans en va treure la doctrina de "la responsabilitat de protegir". Els informes que tenen els caps d'Estat i de govern els informen de més de 6.000 morts a Líbia. On és la responsabilitat de protegir. La resposta correcta s'ha de produir en hores.
reforma o revolta
Amb quant d'interès hem seguit les revolucions de Tunísia i d'Egipte i, en canvi, amb molt menys la reforma constitucional impulsada pel rei del Marroc que sembla haver extret algunes lliçons oportunes de la formidable maror a favor de la dignitat que sacseja els països àrabs. Fa menys d'un mes -quan desenes de milers de marroquins van exigir reformes democràtiques i econòmiques-, Mohamed VI declarava que no cediria davant la demagògia del carrer. Ara, en un imprevist missatge televisat, ha promès un profund canvi constitucional, l'esborrany ha d'estar llest al juny per ser votat en referèndum. La reforma inclourà un poder judicial independent, major paper per als partits i el Parlament, "que emanarà d'eleccions lliures i sinceres", i descentralització regional.
Construir una monarquia constitucional va més enllà de conjuntures. Marroc ja ho és, de creure la Llei Fonamental de 1996, que no obstant això atorga al rei poders gairebé absoluts, polítics i espirituals. Pocs creurien que el Marroc d'avui casa amb els termes "democràtic i social" que proclama aquesta Constitució. Mohamed VI no només designa el seu gust al primer ministre i als titulars de les carteres clau, sinó que pot també dissoldre el Parlament o imposar l'estat d'emergència. I es beneficia d'una desmesurada riquesa, pel seu control d'una part fonamental de l'economia del país.
La democratització marroquina exigeix que el monarca es despulli de moltes de les seves prerrogatives. De poc serviria que el primer ministre sigui el candidat del partit més votat, amb plens poders nominals, si aquestes facultats augmentades coexisteixen amb la discrecionalitat actual del rei per dictar la política. La promesa moralització de la vida pública seria ja una revolució en un país on un dels greuges bàsics és la corrupció administrativa. Cautela afegida és que l'esborrany constitucional hagi de ser redactat sota la tutela d'un jurista poc sospitós de passions democràtiques.
Malgrat tot, la retallada de poders enunciat per Mohamed VI té l'innegable valor de contrastar amb la cega tancament o la violència amb que el canvi imparable és confrontat per molts dirigents àrabs. Marroc té, a més, unes característiques especials, per la seva proximitat a Europa i les seves estretes relacions amb el vell continent. La seva democratització, a més de constituir un valuós referent per a altres Estats nord-africans, afegiria un plus rellevant en el tracte de Rabat amb la Unió Europea. Atenció al Marroc. La meva amiga la diputada Mbarka Bouaida fa setmanes que ho anunciava. La setmana passada em van anul·lar a última hora una invitació a visitar alguns membres del Govern. La reforma s'anunciava, el brogit s'ha convertit en decisió.
