La batalla de Josep Pla no era solitària. El futur desenvolupament econòmic i la creació de llocs de treball en la indústria eren els principals beneficis que defensaven els partidaris de la central, ja que les comaqrues gironines ja tenien llavors mancances energèticques. La inversió i l'activitat econòmica que hauria generat eren arguments temptadors.

El projecte suposava una inversió d'entre 8.000 i 9.000 milions de pessetes de l'época, pressupost amb el que es podia haver construit 22 vegades i mitja l'aeroport de la Costa Brava -que va tenir un cost de 400 milions de pessetes-, o comprar 20.000 apartaments a la platja de la Fosca de Palamós. Es calcula que la mateixa central hauria generat 500 llocs d treball durant la construcció.

Per donar una idea de la magnitud de l'obra cal recordar que la seva potència elèctrica era de 500 milions de watts, és a dir el suficient per poder alimentar més de la meitat de la ciutat de Barcelona en aquell moment. El volum d'aigua de mar que la central consumia en un segon era de 32 metres cúbics, de tres a quatre vegades el que la ciutat de Barcelona consumía en un segon.

Vandellòs I es va construir el 1967 i va començar a produir electricitat a partir del 1972. L'impacte sobre l'economia de l'Empordà de Josep Pla haurien estat semblant, , cal presuposar, al que es va viure a l'Hospitalet de l'Infant. Fins als anys 60, l'activitat econòmica imperant al Baix Camp era l'agricultura i amb l'excepció de Vandellòs, la major part de les poblacions arribaven just a les dues-centes persones. La construcció de la central Vandellòs I, va provocar un forta onada migratòria -sobretot arribada del sud de la Península-. A més, amb la implantació de la central nuclear, es produeix progressivament l'abandonament de l'agricultura per dedicar-se a la nova activitat econòmica, molt més rendible que l'agricultura.