El port de Sant Feliu de Guíxols i el sector de Calassanç han estat el motor econòmic d'aquesta vila en els darrers segles. Ara bé, aquest important pol de dinamisme i activitat econòmica que va ser, ara s'està convertint en un lloc residual ubicat en un entorn excepcional.

Per entendre el desgast que ha patit aquesta zona de la ciutat, ens hem de remuntar a mitjan s. XX, quan es va iniciar un debat sobre el futur de l'economia a Sant Feliu. Alguns visionaris, que albiraven la fi del comerç per mar, van augurar un canvi en el model productiu d'aleshores, en favor d'una nova manera d'aprofitar l'entorn natural: el turisme. En aquest sentit es va fer una sèrie d'actuacions com la construcció d'hotels, nous amarradors per l'ús esportiu, club nàutic, etc. Malauradament, però, una d'aquestes actuacions va ser molt poc encertada i avui dia podem afirmar que és una de les dificultats màximes pel desenvolupament d'aquest sector: la construcció de l'edifici d'apartaments Joan I. Aquest edifici, juntament amb el desafortunat traçat de la carretera de Sant Pol, forma una barrera que impedeix la relació del sector de Calassanç amb l'actiu més valuós que ostenta Sant Feliu, el mar.

Aquest greu error del passat, però, brinda una gran oportunitat al poble de Sant Feliu, que gaudeix d'un espai immillorable, un punt estratègic a tocar del mar, molt ben comunicat i en un entorn magnífic, i sobretot, que situa la ciutat en una posició favorable respecte els seus veïns ja que disposar d'aquest potencial al s. XXI no és usual a la costa de les barbaritats.

Ara és un moment excel·lent, aprofitant la fi d'aquesta època de bonança i excessos constructius, per a reflexionar amb rigor i seny sobre quin és el potencial d'aquest indret, sense la temible pressió immobiliària. Ens trobem en condicions d'analitzar què es pot fer d'aquest espai, cap a on ha de tendir l'economia de Sant Feliu, si ha d'abandonar definitivament la pesca o pot apostar per un sistema híbrid turisme-pesca. El que sí que hem de tenir molt clar és quin rumb s'ha de seguir per no vacil·lar i tornar a cometre errors, pensant en la pluralitat i el servei al poble. Seria un fracàs no tornar als habitants de Sant Feliu allò que un dia va ser seu, la cala dels Sants, transformada per la història però encara amb un encant inherent, encant que podríem acabar d'exterminar si seguim fil per randa la massificació que preveu el pla especial del port de Sant Feliu de Guíxols. Disposem d'un espai amb potencial per erigir-se com a punt neuràlgic de la ciutat, amb capacitat per tornar a gestionar (com ja ho va fer en el passat) gran quantitat de gent i empreses. Tot i això, aquesta aposta no hauria d'acabar per asfixiar més la costa, ens trobem davant una oportunitat única de construir un gran buit, un pulmó justament on més el necessita la ciutat, una fita en sintonia amb el GR-92, amb el final del carrilet, amb el simbolisme del Festival de la Porta Ferrada, i sobretot, en sintonia amb la delicadesa i respecte que els ganxons han demostrat sempre tenir cap al mar, perquè només ells saben quant li deuen.